Crònica feta per la Rosa i el Jordi - Fotos de la Neus, la Lurdes i el Fidel.
El Santuari de Puiggraciós ( 690 m) és un Santuari ubicat en el terme
municipal de Figaró-Montmany. L’ascens al Santuari des d’El Figaró es
desenvolupa en el que fou l’escenari de la primera novel·la modernista en
català escrita per Raimon Casellas l’any 1901 i titulada “Els sots feréstecs”.
L’ascens al Santuari el vam iniciar des del Restaurant La Cuspineda, ubicat
en un petit polígon al costat de les piscines municipals d’El Figaró. Vam
iniciar el recorregut caminant paral·lels al riu Congost, camí de la Garriga,
just darrera de les cases de Gallicant. Seguint el camí de La Garriga, ens vam
desviar en direcció a Puiggraciós seguint un camí que en uns 10 minuts ens
porta a Can Oliveres que és una antiga casa senyorial, d’un estil noucentista,
amb uns jardins amb estanys i un lledoner centenari documentada des de l’any
1306. Es un indret molt bonic i tranquil, amb unes vistes formidables sobre la
Cinglera de Bertí i les faldilles de Puiggraciós. Seguint la carretera de terra
que travessa Can Oliveres, vam donar la volta a la casa tot seguint un camí de
terra que passa just per sobre les cases i els camps de Can Oliveres, i que ens
mena a la carretera asfaltada que puja fins a Montmany.
Un cop a la carretera de Montmany, que és molt poc transitada, vam anar-la
seguint tot gaudint de la vista sobre els contraforts del Bertí, la masia de
l’Ullar i la torre de Puiggraciós fins a arribar al mirador dels Sots Feréstecs
on vam esmorzar.
Ubicats ja al paratge de Montmany, en sortir del mirador, vam continuar per
la carretera de Montmany que ja transcorre plana, al costat d’alguns petits
prats on hi pasturen alguns cavalls, cabres i algun senglar, fins que vam
arribar a un, on la carretera puja passant per un alber que ens mena fins al
peu de la Masia de l’Ullar, que és un imponent casalot documentat de l’any 1217
i actualment habitat, però en un estat de deixadesa preocupant.
A l’Ullar, s’acaba l’asfalt i tot passant pel costat de la masia, amb els
seus cotxes desballestats, gossos puçosos i els seus habitants sinistres
amagats rere les finestres vam continuar fins a l’església de Sant Pau de
Montmany, per continuar pujant fins els prats de la masia de La Rovira
actualment enrunada i desapareguda, i just a sota dels contraforts del Bertí.
Un cop travessats els prats de la Rovira, vam agafar un xargai que ens va menar
fins el coll de Can Tripeta, que és el punt on la Cinglera de Bertí que baixa de Centelles tomba i continua cap a
Sant Miquel del Fai i Sant Feliu de Codines.
En el Coll de Can Tripeta, s’albira una bonica vista sobre tota la Vall
del Tenes i també sobre Montmany.
Continuant la carretera de terra de Can Tripeta en direcció a Puiggraciós,
en uns deu minuts vam arribar al Santuari.
El Santuari de Puiggraciós, està documentat des del segle XVII i té una
petita comunitat de monges benedictines. Davant de l’esglesia hi ha un petit
pati on ens vam agrupar i d’allà vam entrar a l’església on vam poder visitar i
fer-nos fotos al costat de la Verge de Puiggraciós que és una talla gòtica
datada del segle XV. Un cop vam haver sortit del santuari, vam anar a visitar
la torre del telègraf, documentada de l’any 1845 i que té al costat les restes
de l’antiga església on es va trobar la verge de Puiggraciós. Des de la torre del telègraf hi ha unes
magnífiques vistes sobre tota la plana del Vallès Oriental, sobre el poble de
Figaró, sobre la vall i el castell de Montmany, el Montseny i en dies clars
d’hivern s’hi albira el Pirineu nevat .
El descens el vam fer baixant per una carretera de terra que porta a la
Masia de l’Ullar, tot retornant posteriorment pel mateix camí que de pujada.
En arribar, vam dinar al Restaurant la Cuspineda, on vam celebrar amb gran
sorpresa i alegria les 50 primaveres de la nostra estimada “ Colometa”.
Gràcies a tots per acompanyar-nos. Ens vau fer molt feliços, especialment a
la Rosa, que no esperava res, de res.
Aquí hi ha moltes muntanyes i excursions, així que ja ho sabeu, podeu
tornar quan vulgueu. Fins aviat!!!
