Sortida de la Marató i plantada del Pessebre

Sortida: 20141214

Fotos: Neus

Text: Joan

La participació en la Marató, així com la instal·lació del pessebre s'ha convertit en unes de les activitats clàssiques pels «Molalamola». Aquest any ha coincidit en la mateixa data les dues activitats. L'artista Roser cada cop es supera amb el pessebre i es més maco. Vam sortir de l'Alzina del Sal·lari, pujant fins el Coll de Tres Creus, allà vam agafar el camí que va cap l'Obac i que passa per sota mateix de Castellsapera. Quan érem davant de Castellsapera vam agafar un tram del Camí Ral, direcció al Paller de Tot l'Any. Abans d'arribar-hi però vam agafar un corriol que sorgia a la nostra esquerra i que va resseguint per sota unes parets rocoses fins arribar a l'accés de la Roca Salvatge. Després de grimpar una mica vam arribar al capdamunt. Un cop ens vam acomodar i esmorzar, es va plantar el pessebre i es va recollir els diners per la Marató, gaudint d'un lloc amb unes vistes molt maques. El camí de tornada el vam fer per el mateix lloc doncs teníem una mica de pressa.

La Grevolosa

Sortida: 20141208
Fotos: Neus
Text: Elisabeth

LA GREVOLOSA - SANT NAZARI - VALL D'EN BAS

Sortim de la plaça a les 7 de matí el camí en cotxe  preciós la lluna gegant amb la seva llum blanca, s’anava fent de dia i encara teníem la lluna i uns núvols que semblaven  de cotó fluix com els que venen a la fira i els raigs de sol li donaven un color vermell ataronjat.
Quan anàvem  arribant al coll de Bracons el terra estava enfarinat, a un costat el Puigsacalm l’altre la Grevolosa que és el nostre objectiu, vàrem començar a caminar avall i avall fins que vam trobar uns faigs centenaris alguns catalogats com a monumentals de 40 metres d’alçada i 4 metres de perímetre i ens hi vam abraçar per a que ens donessin la seva energia.Vàrem esmorzar a l’ermita de Sant Nazari que data del 1382 i va ser restaurada al 1921 situada en al bell mig  d’una esplanada envoltada de roures centenaris, la taula estava glaçada però aviat van anar tocant el raigs de sol.
Vàrem tornar amunt un quilòmetre fins que vam trobar el trencall cap al mirador del Collsacabra tot sortejant un arbre que estava a terra al mig del camí, el mirador era preciós i la muntanya del Collsacabra al davant, tota la vall al darrera amb milers d’arbres despullats o vestits amb les seves millors gales d’hivern, vàrem passar torrents d’aigua clara agafats a la corda en un lloc un xic perillós que et dona el puntet de risc, pujades una mica enfangades i vam arribar a una gran fageda amb faigs preciosos. Un cop allà ens vam enfilar per la cresta de la muntanya al mirador de la Vall d’en Bas, el Puigsacalm davant i al fons els Pirineus plens de neu de dalt a baix i la preciosa vall amb els seus pobles. Després de les fotos de grup, ens vam enfilar per un camí estret a la dreta una forta pendent  i a l’esquerra també amb uns faigs altíssims que volen tocar el cel. Després de sis hores de caminar arribem als cotxes cansats però satisfets i cap a dinar que ens l’havíem guanyat al poble de Joanetes restaurant Can Barris, el dinar boníssim.
Vam tornar a agafar els cotxes i cap a Terrassa, a l’arribar a la plaça tots fèiem cara de cansats però contents i satisfets d’haver gaudit tots plegats dels meravellosos regals que ens fa la natura.

Sopar a Sant Salvador de les Espases amb la lluna plena

Sortida 05/12/2014
Fotos Fidel i Neus

Ens vam trobar uns quants de la colla, que desafiant el fred vam voler gaudir d’una nit de lluna plena. Vam sortir de Can Torrella i passant pel Pas de la Bossa i el Collet de Sant Bernat de Menton vam arribar a Coll de Bram. Tot seguit vam continuar fins a Sant Salvador amb una magnífica vista de Montserrat. El sopar va ser molt bo, gràcies a que portàvem un cuiner exel·lent.

Camí de les Mariges - 16 de novembre del 2014

La excursió d'aquest diumenge va començar al dipòsit de Matadepera, just en el Camí dels Monjos, però  no el vam seguir ja que el vam deixar tot seguit per enfilar-nos cap el Morral de la Codoleda. Quan vam arribar al Coll de la Castellassa vam prendre direcció cap al Mal Pas, que per cert, amb molt de compte, el vam passar sense cap problema, fins arribar a la Castellassa de Can Torres. Allà vam esmorzar doncs volíem recórrer el camí dels Maringes el qual es conegut per la densitat de la seva vegetació (de tant en tant es te que netejar sinó es impracticable). Per variar cada cop que passem per aquest camí ens emboliquem una mica, però una vegada solucionat el embolic vam trobar la canal que ens portar al camí de la Senyora. Vam continuar una bona estona per aquest camí, però abans d'arribar a la "rambla" del camí dels monjos, ens vam desviar cap els Pleg del Llibre a la nostra esquerra i  baixar pel Avenc de la Codoleda. Allà vam retrobar el camí que havíem fet d'anada. Tot seguit ja estàvem als cotxes.

Turó de la Fosca - 2 de novembre del 2014

Aquesta vegada vam repetir una excursió que podríem definir com a "clàssica" per la nostra colla, però amb una petita diferència: vam fer el recorregut al revés del habitual. Vam sortir de l'Alzina del Sal·lari, seguint el camí que porta al Coll de Tres Creus. Un cop allà vam continuar cap a la Porquerissa i la Font de la Pola, per tot seguit passar pel Coll de Tanca. Ens vam dirigir cap a l'Hospital de Sang passant per la Cova d'en Tinet i la Font del Racó Gran. Als voltants de l'Hospital i la Cort Fosca vam esmorzar. Per tornar vam pujar al Turó de La Fosca i vam agafar un camí que ens portar a la Sesta Grossa o del Rossinyol i d'allà vam continuar en direcció al Coll de Tres Creus fins arribar a un trencall que és el que va per  la Canal dels Boixos. La canal arriba en el camí dels  Graons de Mura i aquest ens portar a on teníem els cotxes: l'Alzina del Sal·lari. 

Fotos de la Neus i el Fidel

VII Caminada Popular Collbató 2014 - 5 d'octubre del 2014

Aquest cop els de Molalamola ens vam decidir per participar en la caminada popular de Collbató per fer costat per una banda a l'Associació Excursionista de Collbató 4000PEUS de la qual molts som socis i per l'altra conèixer un costat de Montserrat bastant desconegut per nosaltres. L'experiència no podia sortir millor: vam gaudir d'un dia immillorable per caminar, encara que es va presentar molt malament i vam rebre un tracte exquisit pels companys dels 4000PEUS.

L'itinerari va ser el següent: vam sortir de Collbató, des del camí de l'Alzina que passa pel cementiri, després les masies de la Vinyanova, El Castell i Can Salces, puja pel camí del refugi i tombant per la pista del torrent de la Diablera puja fins al Coll de Guirló (punt més alt del recorregut) i arriba a Can Massana.

La tornada es va fer pel camí de les Batalles, Can Salces, el Castell, Can Jorba, la Vinyanova i finalment Collbató. El desnivell total va ser de 423m.

Fotos Neus

La Castellassa del Dalmau per la Riera Seca - 21 de septembre del 2014

En el punt quilomètric 13 de la carretera  de Castellar a Sant Llorenç Savall, trobem un aparcament que esta sota mateix de l'ermita de la Mare de Deu de les Arenes. Allà vam començar la nostra excursió. Vam resseguir la Riera Seca amunt fins trobar la bifurcació dels camins que porten als masos del Daví i del Dalmau. Allà vam deixar la Riera Seca i les pistes dels masos per continuar per una pista que va paral·lela a la Riera del Dalmau. Al cap d'una bona estona vam deixar la riera per tombar cap a la nostra esquerra i agafar un altra pista que s'enfila per la muntanya per anar a trobar la carena del Peiret. Aquesta carena és la que ens portar fins a la Castellassa de Dalmau. Allà vàrem esmorzar. Després vàrem tornar pel mateix camí una estona i tot seguit ens vam desviar a la nostra dreta per un corriol que baixa la muntanya i va a parar al torrent de Matalonga. Del torrent  vam anar cap a l'ermita de la Mare de Deu de les Arenes i als cotxes.

Fotos del Fidel

Excursió als Emprius - 7 de setembre del 2014

Aquest diumenge vam començar el nou curs de sortides dels Molalamola anant a la Carena dels Emprius. És interessant saber que fins aquesta carena arribar l'incendi que  va patir el Parc de Sant Llorenç ara fa uns quants anys. És pot apreciar el ressorgiment de la natura en mig de les restes dels arbres cremats. Vam arrencar la caminada en el quilòmetre 18,4 de la carretera de Terrassa a Navarcles. En aquest indret surt un camí que va resseguint  per damunt el torrent de la Vall i passa per la font de la Guineu (que és una font de bassal) i per sota del Cavall Bernat de la Vall i arriba  al Coll del Llor. Allà vàrem deixar el camí que baixa a la font del Llor, a la nostra dreta i vam continuar per una forta pujada que porta  a Finestrelles. Un cop al coll ens vam desviar cap a l'esquerra per enfilar-nos amb una grimpada a la carena dels Emprius. D'allà estan vam poder gaudir d'unes bones vistes de la Vall d'Horta per una banda i per l'altra de les valls del Montcau. Un cop vam trobar un lloc adient per esmorzar per  recuperar les forces, vàrem continuar recorren la carena fins trobar un camí que baixa per un bosc molt bonic i que ens portar a la masia de la Vall. Al cap de poca estona ja vam arribar al inici de la caminada.

Fotos del Fidel

La Clàssica - Pujada a la Mola amb lluna plena. 9 d'agost del 2014

Fotos de la Paquita, la Neus i la Lurdes

26 i 27 de juliol - Cap de Setmana al Puigpedrós

La trobada ja va començar el dissabte a la tarda tenint-hi un primer contacte amb l’entorn i el refugi on dormiríem.

Vàrem sortir del refugi a les set del matí un cop ben esmorzats. La primera parada va ser a l’estany del Malniu, parada obligada per fer un munt de fotografies. Després ja cap al Puigpedrós, descansant la pujada però sobretot gaudint de l’esplèndida vista que les muntanyes ens oferien. Un cop arribat al cim i fetes les fotografies de rigor, vàrem iniciar la baixada patint per com acabarien els genolls ja que era una pendent força considerable.

Un cop de tornada al refugi ja vàrem agafar els cotxes per dirigir-nos al Restaurant La Pedra Blanca de Prats i Sansor per dinar.

Fotos de la Neus, la Lurdes i el Fidel     

Sant Mateu de Premià - 13 de juliol del 2014

Descripció pendent
Fotos de la Lurdes

Volta per l'Obac - 29 de juny del 2014

Vam començar a caminar a la Casa de l'Obac, en la Pastora concretament, i ens vam dirigir cap la Torrota de l'Obac pel camí tradicional. Un cop allà vam seguir el camí que ve del Turó de les Pedritxes i va cap a la Mata. Vam passar pel Pou de Glaç i a la Carena del mateix nom, una mica més endavant, vam esmorzar gaudint d'una excel·lent vista. Vam continuar fins el Collet Estret, allà vam deixar el camí que seguíem per agafar-ne un altre: el que baixa per la Canal del Llop. El camí va a trobar-ne un que ve de la Font de la Portella i va cap la canal de Mura i la Roca Salvatge. Nosaltres el vam agafar en direcció a la font, que per cert no rajava, fins el Turó Roig que es a on ens vam fer la foto de grup. Tot seguit vam continuar cap l'Obac Vell i la Pastora que es a on ens vam prendre una refrescant cervesa.

Fotos de La Lurdes

15 de juny del 2014 - Excursió al Pujol de la Mata

Vam sortir de Coll d'Estenalles i vam anar trobar un camí que ve de la Mata i que porta cap a Mura. Aquest camí, que passa pel costat de la Falconera  i pel Collet de la Sabatera ens portar fins la Sesta Ferestega un magnífic alzinar entre les roques. Allà vam esmorzar, després vam continuar fins el Pujol de la Mata, que per arribar-hi vam tenir que grimpar  una mica en dos passos. A dalt vam poder gaudir unes magnífiques vistes de tota la Vall del Montcau. Un cop vam baixar del cim vam anar a buscar el torrent del Roure del Parrac, el vam travessar i tot seguit ens vam enfilar per anar a trobar la Carena del Muronell. La carena ens portar a la bassa de la Mata. I un altre cop al Coll d'Estenalles.

Fotos de la Neus el Fidel i la Lurdes

Sortida als Òbits - 18 de maig del 2014

Vam començar l'excursió al Coll d'Estenalles, però en comptes de anar pel camí principal vàrem agafar-ne un altre que surt del mateix inici de la riera de les Arenes i que segueix un bon tram del Torrent del Cellerot. Abans d'arribar a la font de la Calçada ens vam desviar cap a la dreta per anar a buscar la Carena del Roure del Palau. Continuant endavant vam arribar a la Carena del Pagès i al camí principal que porta a la Mola. El vam seguir un tros però de seguida vam agafar el camí de la Font Flavia. Continuant endavant vam arribar a un altra cruïlla: el camí de la nostra esquerra i que baixa ens portaria a l'avenc del Davi, en canvi el de la dreta que ressegueix la muntanya és el que ens portar als Òbits. A uns quants metres abans d'arribar-hi vam parar-nos a esmorzar en una preciosa balconada que tenia unes vistes fantàstiques. Un cop esmorzats vam arribar als ÒBITS a on ens vam fer la foto de rigor. Després ja vam anar a trobar el camí principal  cap a Coll d'Eres i Coll d'Estenalles, per tornar cap els cotxes.

Fotos de la Neus i el Fidel

La Ruta dels Maquis - 4 de maig del 2014

Aquesta vegada ens vam decidir fer una excursió una mica diferent. Ens vam proposar que a banda de gaudir d'un paisatge nou, podríem fer una petita ullada a la nostra història. Per això vàrem demanar al nostre company l'Antoni  que ens prepares una ruta per la terra dels "maquis". Vam començar l'excursió a Castellnou de Bages, d'on surt una pista que ens portar primer al Turó dels Cellers i a continuació al Turó de la Torre o dita també dels Moros. Després de gaudir del paisatge, (hem de tenir en compte que és una terra molt castigada pels incendis),vam continuar el nostre camí fins arribar al Mas de la Creueta. Allà al costat  de les runes del mas vam esmorzar, tot saben que aquells murs va ser testimonis el 1945 com els masovers i dos maquis vam ser morts per la guàrdia civil i més tard el 1963 el Ramon Vila "Caracremada",el últim "maqui" va patir una emboscada que li va costar la vida. Tot seguit vam continuar la nostre ruta passant per un seguit de masos enrunats que donen fe de que la zona era habitada en temps passats però després del pas de la fil·loxera la va deixar tal com és ara.

Finalment vam acabar l'excursió a Castellnou a on vam gaudir d'un gran dinar a la Casa de Colònies. Per pair una mica el dinar vam veure el petit museu dedicat als maquis que hi ha al poble. 

Fotos de l'Eli, la Neus i la Lurdes.

Excursió al Penyagalera. Els Ports de Besseit. - 19 d'abril del 2014

Vam començar  l'excursió creuant el riu Ulldemó i tot seguit el camí començà a guanyar alçada i al temps que s'allunyava del riu. Quan estàvem força amunt el camí fa un canvi de vessant per continuar pujant fins arribar a la Part Superior. Allà recuperem forces doncs el desnivell ha sigut considerable. Les cabres salvatges abundants per la zona no s'han deixat veure, només em vist algun voltor. El camí a partir d'aquest moment es fa més agradable doncs la pujada és més suau. Arribem al Pou de Blas que trobem força ple d'aigua. Continuem endavant i ja tenim a tocar el cim del Penyagalera, que esta coronat per un punt geodèsic. Ens fem les fotos de rigor i busquem un lloc per dinar una mica arrecerats i més ombrívol doncs el sol “apreta” de valent. Per tornar agafem un tram del camí conegut com "Estels del Sud" i que coincideix amb el camí de Coll de Pelele. Aquest camí baixa fent zetes per una zona rocallosa fins arribar al fons de la fondalada i creuar un rierol. Després torna a pujar fins el Coll de Pelele, continuant per un bosc molt maco  a on vàrem trobar ruïnes d'antigues cases de pagès. Quan sortim del bosc arribem a la Costa d'Arrencapets que baixem amb compte doncs ja comencen a pesar les cames fins arribar al Mas del Quatre que també està totalment enrunat. D'allà fins el riu Ulldemó es un trosset, el tornem a creuar i agafem la pista que ens menarà a on tenim els cotxes.

Fotos de la Neus i la Lurdes

Font dels Confits - 6 d'abril del 2014

Vam trobar-nos al Km 12,300 de la Carretera de Terrassa a Navarcles. És la corba on hi han un parell de xiprers i un petit monòlit. D'allà vàrem agafar un camí que comença a pujar direcció migdia però que canvia de sentit cap a direcció nord tot seguit. Sempre amb forta pujada va a sortir al Coll de Garganta. Travessem el camí que trobem, que és el que va de la Coma d'en Vila a la Mata i seguim un, que comença amb una forta baixada per la vessant del torrent de la font Freda. A la font Freda vam fer una breu parada per fer un glop d'aigua i la corresponent foto de grup. Vam continuar  el camí passant pel costat de dos avencs: "el Tortosí" i el de "Brega". Finalment vàrem arribar a la bonica balma de la font dels Confits. És una font de degotall que només raja en temporada de pluges. Allà vàrem esmorzar. Després el camí ens portar fins un gran roquissar, que vam creuar de biaix per pujar-lo. Encara per arribar a dalt de la carena vam tindre que passar per un pas entre dos blocs de pedra amb molt de compte. Des de la carena de La Castanyera vam poder gaudir d'una magnífica vista per tots cantons. Des de aquest punt comencem el retorn cap a on tenim els vehicles.

Fotos de la Maribel i el Paco.

El Tron de l'Espasa - 23 de març del 2014

El dia és magnífic, sortim puntualment del pàrquing  de les Coves del Salnitre a Collbató enfilant una forta pujada fins la mateixa porta de les coves, continuem pel camí de les Feixades que va resseguint la muntanya a mitja alçada, les vistes son espectaculars i el matí esplèndid.

Arribats a la cruïlla del camí que ve d’ Olesa el corriol s’ enfila entre murs de pedra seca fins el camí que ve de la Santa cova, el deixem, fem un aparell de grimpades i amb l’ ajuda d’una corda ens acostem a un mirador privilegiat que sobresurt de la muntanya on  de sobte ens apareix l’ espasa enfonsada a la pedra.

Esmorzem amb vistes a la Mola, El Montseny, el mar, el Pirineu completament nevat i a sota nostre la plana de Vacarisses, però el temps passa i hem de tornar, ho fem per l’ Ermita de Sant Miquel i el Camí de les Bateries que ja coneixem d’ altres caminades.

Cansats i assedegats arribem al bar de les atapeïdes barbacoes al costat don hem deixat els cotxes on fem l’ última cervesa.

Aquí està la llegenda de l’ espasa:

El Senyor Feudal, Otger Cataló. Anomenat Pare de la Pàtria. Amo de un dels cinc castells que antigament vestien la muntanya. En una de les batudes fetes per caçar, va tenir un encontre amb un senglar, que fugia de les escomeses del seu gos Gànguil, i la resta de la jauria. La sobtada aparició de l'animal, va agafar desprevingut al Senyor, no donant-li temps per prendre la llança, i va intentar abatre'l amb l'espasa. Però el pas de la bestia fora tan rapit, que erraré l'escomesa, i l'espasa va colpir el terra, quedant presa en la roca. L'impacta va estar tan dur, que tots els esforços per extreure-la sorgiren inútils.
A les hores, Otger. Va ordenar que fins que no es recuperes l'espasa. Quedava prohibida la caça en tot el territori. La feina per treure-la, va durar sis dies. Des de un dijous - Dijous Gras -, fins el dimecres de la setmana següent. - Dimecres de Cendra / Enterro de la Sardina -. e nou amb l'espasa a la ma. Otger Cataló. Revocà l'ordre, i els fruits de la cacera retornaran a les taules.
Des de los hores. Aquest turó es coneix con el Tron de l'Espasa. En el seu vèrtex, una reproducció entatxada al terra. Recorda aquesta llegenda.

Antoni Bartomeus

Fotos de la Neus i la Lurdes

Sortida al Turó de Coll Prunera i al Morral d'en Bens. 9 de març del 2014

Començàrem l'itinerari al Km. 11,500 de la carretera de Terrassa a Navarcles. Vàrem agafar un camí ample i molt fressat que va seguint pel marge dret de la Riera de Les Arenes direcció nord/est. Al cap de poca estona un caminoi ens portar a la llera de la riera i vàrem continuar per aquesta una bona estona. Quan vàrem arribar a l'encreuament amb la Canal de Les Teixoneres, vam deixar la riera i ens vam enfilar per un camí que va en direcció contraria a la que portàvem, per anar a trobar el torrent del Sot de la Bota. El vam travessar i vam agafar un camí carboner que va pujant lleugerament fins arribar al Coll Prunera. D'allà vam pujar fins al turó del mateix nom i és el lloc a on vam esmorzar gaudint d'unes vistes de 360 graus espectaculars. Desprès d'esmorzar vam tornar a baixar fins al coll i vam continuar per un camí que ens portar al Morral d'en Bens. Vàrem continuar per un camí  que passa per una zona anomenada Sesta de l'Arç fins arribar a una cruïlla. Ens vam desviar pel camí que surt a l'esquerra que aviat comença a baixar amb fort pendent per anar a trobar la Canal de les Teixoneres. En aquesta canal es troba una roureda que és de les més grans del massís. Hi tornarem quan tinguin les fulles i estigui en tot el seu esplendor. Finalment vam arribar a l'encreuament amb la riera de Les Arenes i vàrem agafar el antic camí que puja a la Mata però en direcció contraria. Aquest ens portar al punt d'inici de la nostra excursió.

Fotos de Neus i Lurdes

Volta per l'Obac - 23 de febrer del 2014

Aquest diumenge  vam decidir anar per la zona de l'Obac amb l'objectiu de descobrir nous indrets, doncs encara ens en queden molts per conèixer. Vàrem deixar els cotxes en el pàrquing de la Pastora i vam iniciar l'excursió pel camí principal que du a la Casa Vella de l'Obac. Abans d'arribar-hi però la pista es desvia cap a l'esquerra  i passa pel costat mateix del Pou de Glaç de l'Obac i porta a el Collet de Pals. Vam continuar pel camí que continua carenejant fins arribar a una cruïlla. Nosaltres van agafar el camí que va cap a l'esquerra i que busca el Torrent de la Casa Vella. Un cop el vam trobar, vam seguir la seva llera fins arribar a la font del Conill. Allà vam esmorzar i recuperar forces. Tot seguit vam continuar torrent avall que a partir d'aquest punt s'anomena ja Riera de Rellinars, fins arribar a la confluència amb el torrent de la Saiola. Vam continuar per un camí que s'enfila fins la Carena dels Rosseguers. Aquest camí ens portar a la bifurcació que venia del Collet de Pals. Tota la resta de camí ja el vam fer de tornada. 

Fotos del Fidel i la Lurdes

Excursió als Pins Cargolats - 9 de febrer de 2014

Vam començar l'excursió a l'Alzina del Sal·lari. Seguint el camí dels Graons de Mura vàrem arribar a Coll de Boix. D'allà vam agafar el camí que porta al Turó del Malpàs. Abans d'arribar-hi però, a l'Era dels Enrics, el vam deixar  per agafar-ne un altre que surt  a la dreta i que és el que ens portar als Pins Cargolats. Allà vàrem esmorzar i tot seguit vam baixar cap el Sot dels Debanadors  i per desprès pujar cap a Puig Bo. Un cop allà vam continuar pel Pla de l'Estepar, Turó dels Ducs fins a trobar el camí de la Mata. Aquest passa per l'Alzina del Vent o Bonica abans d'arribar a Coll de Boix. I d'ací cap els cotxes, a l'Alzina del Sal·lari.

Fotos de la Neus i la Lurdes

Volta per la Vall d'Horta - 26 de gener del 2014

Vàrem anar a aquesta zona del Parc de Sant Llorenç perquè ens ofereix un paisatge una mica diferent al qual estem acostumats. Encara que fa poc temps de l'incendi que va patir  la zona (10 anys), ja podem observar com la natura està posant les coses al seu lloc. Vam deixar els cotxes a l'aparcament que hi ha a la cruïlla de la pista que porta per un cantó al Marquet de la Roca i per l'altre a la casa de la Muntada. Ens vam dirigir cap a Can Brossa i un cop passada la masia vàrem agafar un camí que es va anar enfilant fins arribar a la Carena de la Muntada. Des d' aquesta vam fer cap al Coll d'Agramunt i després d'una forta pujada vam arribar al Castell de Pera. La vista des d' allà és esplèndida, es pot veure el mar i els Pirineus. Així, doncs, no és casual que el senyor feudal feu construir el castell  en aquest indret de la contrada. Vam continuar endavant una estona més fins a trobar un lloc adient per esmorzar.  Un cop recuperades les forces continuàrem per la Carena de Castelldepera fins al peu de la Roca Sereny. Tot grimpant arribàrem fins al cap de munt de la roca i la vam recórrer de punta a punta. Després baixàrem cap al Coll d'Era Ventosa i des d' aquest fins al Coll de Pregona. A partir d'ací enfilem la baixada cap a la masia de Pregona. De camí cap als cotxes vam trobar també la masia del Romeu.

Fotos del Fidel i la Neus.

Recollida del Pessebre a la Roca Salvatge - 12 de gener del 2014

Ens vam trobar com sempre a la Plaça del Segle XX, per anar a recollir el pessebre que vàrem instal·lar el passat 15 de desembre. Aquest cop vam escollir el trajecte més curt: per l'Obac. Un cop a la Pastora ens vam dirigir a la font de la Portella. Desprès vam continuar endavant  creuant  la canal del Llop fins arribar al Torrent de la Roca Salvatge o Canal de Mura. Un cop allà ens vam desviar cap a l'esquerra per tot seguit enfilar-nos a la Roca Salvatge. Desprès de fer la feina, vam esmorzar. Vàrem tornar pel mateix camí que havíem vingut.

Fotos del Fidel, la Lurdes i la Neus

Nadales al Puigventós - 29 de desembre del 2013

Aquest any, igual que al passat, hem acompanyat als amics del CEV, ha visitar els pessebres del Puigventós i la Crehueta.

Més que una excursió, aquesta caminada al vell mig de les festes de Nadal, és l’ excusa per retrobar-nos, compartir torrons i sobre tot cantar les nadales de tota la vida i si s’escau escoltar els versos dels més menuts.

El dia és fred, sortim de la casa de Torrella, baixem a  la riera i pel collet del Mimó creuem la carena de l’ Orpina i ens enfilem al Puigventos.

Des de  la Creu de Saba podem veure els vaixell al mar enfront de Barcelona doncs  el dia és nítid i la visibilitat extraordinària.

Cantem les nadales amb les lletres que la Lourdes, previsora com sempre, ha portat per tots i sota la direcció del Jordi, que com tothom sap forma part d’un dels millors cors de Catalunya. Les cantem totes i inclús en repetim alguna.

Desprès de beure i menjar tan com podem i amb molta  recança aixequem el campament i ens acostem al cim de la Crehueta, magnífic mirador de Montserrat, on visitem el seu pessebre i ens fem la foto de rigor.

La tornada sens fa curta doncs la fem amb vistes a la “muntanya màgica” i abans de pujar als cotxes cantem i escenifiquem “l’ Hora dels Adéus”, ens desitgem bon any i com diu la dita “per Nadal cada ovella al seu corral” i tothom cap a casa seva.

Fotos de la Neus i la Lurdes

Pessebre a la Roca Salvatge - 15 de desembre del 2013

Seguint la tradició els Molalamola han col·locat el seu  magnífic  pessebre en un lloc emblemàtic del parc : La mítica Roca Salvatge.

Aquest indret, antic refugi del bandoler Capablanca, és un turo rocós, estret i abrupte situat entre Collsapera i El Paller de Tot L’ Any, que pel seu aïllament i la seva especial ubicació fa honor al seu nom.

Sortim de l’ aparcament del’ Alzina del Salari ens enfilem per la Carena de l’ Os i anem a buscar el Camí Ral, el seguim fins molt a prop del Paller de Tot l’ Any on agafem un corriol que ens porta fins el peu del turó.

Amb l’ ajuda d’ una baga assolim el cim, on després d’un esmorzar nadalenc, torrons, neules, cava, polvorons... deixem instal·lat el pessebre, que aquesta ocasió no estarà sol doncs un grup d’adults, nens i gossos que semblen sortits d’ una funció dels “pastorets” n’ instal·len un altre amb potser menys tradicional però més reivindicatiu.

El pessebre mereix un comentari a part, doncs sens dubte és el més sòlid i complert de tots els que s’ instal·len al parc , està dotat inclús de les últimes tecnologies. Vull felicitar públicament a qui el custòdia ,  manté i millora durant tot l’ any.

La tornada , molt més descarregats, la fem pel Canal de Mura, el Camí Ral i directes cap els cotxes.

Un cop més agrair als Molalamola el bon rotllo i l’ acolliment que els caracteritzen.
Fotos de la Neus i la Lurdes

Excursió pel Montseny - 1 de desembre de 2103

De Santa Fe al Turó de l'Home i les Agudes.

Vam començar l'excursió en  l'aparcament de Santa Fe a on hi ha un rètol d'informació i comença el PR-C208, amb senyals grocs i blancs., El camí ens portar endinsar-nos en un bosc de faigs molt ombrívol que de seguida s'enfila pel vessant dret de la riera de Passavets. A mig camí trobem un grup d'avets força grans que resisteixen a la presència omnipotent dels faigs. Tot seguit deixem enrere el bosc i entrem en una zona en que la vegetació és de matollar i comencem a trobar les restes de l'última nevada. Des de aquest punt ja veiem a l'esquerra el Puig Sesolles a on hi ha les antenes i on fa anys hi havia una caserna militar i també la casa d'observació meteorològica en el cim del Turó de l'Home. A dalt del Turó de l'Home és a on esmorzem aixoplugats com millor podem d'un vent glaçat que bufa en el cim. Aquesta estació meteorològica te un valor molt important doncs és una de les més antigues de l'estat i de fet d'Europa a dalt d'un cim d'una muntanya. Va ser construïda en el temps de la República (1932) impulsada per Eduard Fontseré. Tot seguit continuem el camí baixant fins el coll de Sesbasses per dirigir-nos cap a les Agudes. Mentre ens anem apropant veiem clarament que és un cim que esta format per dues punxes, la petita i la gran. La petita es coneguda com a Puig Sacarbassa però nosaltres ens dirigim cap a la gran que esta coronada per una gran creu de ferro. Desprès de les  fotos "oficials" tornem enrere un tros fins el coll de Sesagudes i seguim la desviació del PR cap avall més o menys seguint el Sot de Passavets. Desprès d'una bona estona arribem a la font de Briançó, que esta just al costat del aparcament i per tant als cotxes.

Fotos de l'Antonio