Excursió al Penyagalera. Els Ports de Besseit. - 19 d'abril del 2014

Vam començar  l'excursió creuant el riu Ulldemó i tot seguit el camí començà a guanyar alçada i al temps que s'allunyava del riu. Quan estàvem força amunt el camí fa un canvi de vessant per continuar pujant fins arribar a la Part Superior. Allà recuperem forces doncs el desnivell ha sigut considerable. Les cabres salvatges abundants per la zona no s'han deixat veure, només em vist algun voltor. El camí a partir d'aquest moment es fa més agradable doncs la pujada és més suau. Arribem al Pou de Blas que trobem força ple d'aigua. Continuem endavant i ja tenim a tocar el cim del Penyagalera, que esta coronat per un punt geodèsic. Ens fem les fotos de rigor i busquem un lloc per dinar una mica arrecerats i més ombrívol doncs el sol “apreta” de valent. Per tornar agafem un tram del camí conegut com "Estels del Sud" i que coincideix amb el camí de Coll de Pelele. Aquest camí baixa fent zetes per una zona rocallosa fins arribar al fons de la fondalada i creuar un rierol. Després torna a pujar fins el Coll de Pelele, continuant per un bosc molt maco  a on vàrem trobar ruïnes d'antigues cases de pagès. Quan sortim del bosc arribem a la Costa d'Arrencapets que baixem amb compte doncs ja comencen a pesar les cames fins arribar al Mas del Quatre que també està totalment enrunat. D'allà fins el riu Ulldemó es un trosset, el tornem a creuar i agafem la pista que ens menarà a on tenim els cotxes.

Fotos de la Neus i la Lurdes

Font dels Confits - 6 d'abril del 2014

Vam trobar-nos al Km 12,300 de la Carretera de Terrassa a Navarcles. És la corba on hi han un parell de xiprers i un petit monòlit. D'allà vàrem agafar un camí que comença a pujar direcció migdia però que canvia de sentit cap a direcció nord tot seguit. Sempre amb forta pujada va a sortir al Coll de Garganta. Travessem el camí que trobem, que és el que va de la Coma d'en Vila a la Mata i seguim un, que comença amb una forta baixada per la vessant del torrent de la font Freda. A la font Freda vam fer una breu parada per fer un glop d'aigua i la corresponent foto de grup. Vam continuar  el camí passant pel costat de dos avencs: "el Tortosí" i el de "Brega". Finalment vàrem arribar a la bonica balma de la font dels Confits. És una font de degotall que només raja en temporada de pluges. Allà vàrem esmorzar. Després el camí ens portar fins un gran roquissar, que vam creuar de biaix per pujar-lo. Encara per arribar a dalt de la carena vam tindre que passar per un pas entre dos blocs de pedra amb molt de compte. Des de la carena de La Castanyera vam poder gaudir d'una magnífica vista per tots cantons. Des de aquest punt comencem el retorn cap a on tenim els vehicles.

Fotos de la Maribel i el Paco.

El Tron de l'Espasa - 23 de març del 2014

El dia és magnífic, sortim puntualment del pàrquing  de les Coves del Salnitre a Collbató enfilant una forta pujada fins la mateixa porta de les coves, continuem pel camí de les Feixades que va resseguint la muntanya a mitja alçada, les vistes son espectaculars i el matí esplèndid.

Arribats a la cruïlla del camí que ve d’ Olesa el corriol s’ enfila entre murs de pedra seca fins el camí que ve de la Santa cova, el deixem, fem un aparell de grimpades i amb l’ ajuda d’una corda ens acostem a un mirador privilegiat que sobresurt de la muntanya on  de sobte ens apareix l’ espasa enfonsada a la pedra.

Esmorzem amb vistes a la Mola, El Montseny, el mar, el Pirineu completament nevat i a sota nostre la plana de Vacarisses, però el temps passa i hem de tornar, ho fem per l’ Ermita de Sant Miquel i el Camí de les Bateries que ja coneixem d’ altres caminades.

Cansats i assedegats arribem al bar de les atapeïdes barbacoes al costat don hem deixat els cotxes on fem l’ última cervesa.

Aquí està la llegenda de l’ espasa:

El Senyor Feudal, Otger Cataló. Anomenat Pare de la Pàtria. Amo de un dels cinc castells que antigament vestien la muntanya. En una de les batudes fetes per caçar, va tenir un encontre amb un senglar, que fugia de les escomeses del seu gos Gànguil, i la resta de la jauria. La sobtada aparició de l'animal, va agafar desprevingut al Senyor, no donant-li temps per prendre la llança, i va intentar abatre'l amb l'espasa. Però el pas de la bestia fora tan rapit, que erraré l'escomesa, i l'espasa va colpir el terra, quedant presa en la roca. L'impacta va estar tan dur, que tots els esforços per extreure-la sorgiren inútils.
A les hores, Otger. Va ordenar que fins que no es recuperes l'espasa. Quedava prohibida la caça en tot el territori. La feina per treure-la, va durar sis dies. Des de un dijous - Dijous Gras -, fins el dimecres de la setmana següent. - Dimecres de Cendra / Enterro de la Sardina -. e nou amb l'espasa a la ma. Otger Cataló. Revocà l'ordre, i els fruits de la cacera retornaran a les taules.
Des de los hores. Aquest turó es coneix con el Tron de l'Espasa. En el seu vèrtex, una reproducció entatxada al terra. Recorda aquesta llegenda.

Antoni Bartomeus

Fotos de la Neus i la Lurdes