Font de la teula
sortida: 20171203
fotos: Neus
text: Julià

Es preveia un matí fred i per aquesta raó vàrem triar una caminada plana i curteta pels voltants de can Font de Gaià que tants bons records d'infantesa ens porten als antics veïns de Poble Nou i Ca'n Aurell.

Ens trobem a la plaça a l'hora de sempre (som una bona colla malgrat el fred) i anem amb els cotxes fins a l'aparcament que es troba just davant de l'antiga masia de Sant Miquel de Gonteres o Guanteres.

Engeguem a caminar per la urbanització cap a la riera de Gaià on anem a visitar l'abans esplèndida font del Bosc, ara tapada de canyes i bardisses i amb algun grafiti a les parets... una pena.

Seguim pujant riera amunt entre restes de l'antiga paret de l'embassament de la Xuriguera que es va esfondrar cap al final dels anys 40, la força de l'aigua els va portar ben lluny. Podem observar també les impressionants columnes d'argila que el tems i l'aigua han esculpit... és allò que els britànics anomenen "bad lands" si no vaig errat.

Al cap de poc, arribem a l'entrada de Can Font i la voltem per darrere. No queda gaire, del seu magnific passat com a gran i moderna explotació agropecuària si bé l'edifici, encara  és manté en bon estat

Passem per uns terrenys dedicats a aparcament de cotxes i camp de tir d'un esport anomenat soft ball, i seguim la pista que ens porta a la font de la Roca on baixem i ens fem fotos de grup en un entorn encara força selvàtic.

Anem de nou cap a la pista i aviat trobem el sender que ens portarà fins a la font de la Teula on hi arribarem en cinc minuts tot caminant entre pins i alzines. L'entorn està ben conservat i la font encara raja una mica, és un lloc ben agradable per esmorzar. Després cantem unes nadales davant la "fotografia" d'un pessebre que un company previsor ha tingut el detall de portar. Tornarem fent una petita circular fins a la riera i l'aparcament.

Per molts companys, la matinal acaba amb un acte musical a Terrassa en solidaritat amb els presos polítics catalans, desitjant el seu proper alliberament i el retorn de les suspeses llibertats democràtiques.

El Morralet de la Mare de Deu
sortida: 22/10/2017
Fotos: Jordi i Toni
Text: Joan
Ens trobam a la Plaça com sempre. L'excursió va tenir l'al·licient de gaudir de la companyia de la Miracle, la qual cosa ens va fer molta il·lusió. Vam anar amb els cotxes fins el aparcament de la Torre de l'Àngel, a la carretera de Terrassa a Navarcles.
Vam seguir la pista que porta a les masies de la zona. Primer vam passar per Can Garrigosa, després per Can Pèlags, allà però vàrem deixar la pista per agafar un camí boscater que surt a la dreta de la pista i que poc a poc va pujant fins arribar al peu del Morralet de la Mare de Déu.
Allà en un roquetar ben assolellat vam esmorzar, doncs feia fresca i després de fer-la petà una estona, vam decidir tornar cap els cotxes agafant un altre camí.
Quan vam arribar als cotxes, els avis Jordi i l'Eli ens va convidar a una copa de cava, per celebrar el naixement del seu nét Martí.

Agulles de Montserrat

sortida: 20170910

Fotos: Neus

Cadaques-Roses
Sortida: 20170715
Text: Julià
Per aquest fi de curs hem triat una destinació ben diferent, es tracta d'anar de Cadaques a Roses tot seguint el GR-92 i el clàssic camí de ronda coincidents en diversos trams.

El dissabte dia 15 de juliol ens vam trobar a les sis del matí a la plaça del segle XX i vam marxar cap a Cadaqués on ens esperaven la resta de la colla. A les 8 un cop reunits vàrem anar a aparcar els autos al camí de Jóncols, lloc d'inici de l'excursió. Varem començar a seguir les marques blanques i vermelles del GR-92 per paisatges costeruts i desproveïts d'arbres que ens regalessin ombres. Al costat d'una caseta de pagès i a l'ombra d'una figuera parem a esmorzar i recuperar forces. Després continuem caminant i aviat trobem el camí que baixa fins a cala Jóncols. Fem un bany i prenem un refresc acompanyats de les rialles de tota la colla. Seguim el camí de ronda i arribem al començament de Cap Norfeu, aquí uns decideixen pujar fins a la torre de pedra i altres marxen cap al xiringuito de cala Pelosa on ens reunirem tots per gaudir d'un bon dinar amb paella inclosa. Bon dinar, magnifiques vistes i la millor companyia possible és quelcom per sentir-se afortunat de pertànyer a aquest grup d'amics. Més tard engeguem el camí de ronda sota la calor del sol de la tarde, calor que ens fem pasar prenent breus banyades a les diferents cales del camí... Cala Montjoi, cala Rostella, Cala Murtra etc etc. D'aquesta manera, cap a les 8 del vespre i aproximadament 18 Km de l'inici arribem al pàrquing de punta Falconera on ens esperen els companys que ens portaran a recollir els cotxes a Cadaqués, la resta esperem mentre podem observar uns búnquers construïts per la defensa costanera durant la guerra civil (això creiem) i raonablement ben conservats. Més tard, despres d'algunes peripècies arriben els cotxes, ens acomiadem i tornem als nostres llocs d'origen. Ha estat una jornada magnifica i diferent, una excursió de fi de curs que recordarem molt agradablement. Això no queda aquí... Continuarem al setembre. Salut per a tothom.

Les Foradades
Sortida: 26/03/2017
Text: Joan

Ens vam trobar a la plaça a l'hora de sempre. Aquest vegada volíem tornar a un lloc que feia temps que no hi anàvem. A les Foradades si pot anar des de diferents llocs, nosaltres vam optar per sortir del Parc Audiovisual, antic Sanatori de Terrassa. Vam deixar els cotxes en el pàrquing del Parc i varem pujar per una pista fins trobar el camí de la carena de Can Carbonell. El camí va seguint la carena sense passar per dalt de tot, però es un camí atractiu per la seva vegetació.Vam arribar a un pla d'alzines molt maco, a on hi ha una pista que ens portar al Collet de les Foradades, d'allà a les Foradades es un pas. Vam esmorzar i fer les pertinents fotos i vam tornar agafar el mateix camí. Però quan ja havíem passat el pla de les alzines, vam deixar el camí que seguíem per agafar-ne un altre que es pràcticament una canal que baixa fins les torrenteres. Un cop abaix vam trobar-nos amb que aquestes portaven aigua abundant. El camí a partir d'aquest punt va ser caminar junt els rierols fins arribar al principal el torrent de Can Bogunyà. El rierol cada cop portava més aigua i alguns fins i tot ens vam mullar els peus, fins que varem arribar al pantà que té el mateix nom que el torrent. D'allà fins a on havíem deixat els cotxes va ser poca estona, i apa tots cap el Pícnic Jazz que hi faltava gent, per acabar de completar la sortida.

La Font de la Guineu

Sortida: 08/10/2017
Fotos: Fidel
Text: Joan

Ens vam trobar com es habitual a la plaça a l'hora de sempre. L'excursió la vam pensar perquè la poguéssim fer els que actualment estem una mica limitats físicament. Vam anar amb els cotxes fins el punt quilomètric 18,4 de la carretera de Terrassa a Navarcles, just a l'altura de la Masia de la Vall.

Vam agafar un camí que planejant va seguint pel marge esquerre del torrent de la Vall i que passa per la font de la Guineu. Allà vam fer una breu parada per observar els diferents clots d'aigua de la font.

Vàrem continuar pel camí fins arribar al Coll del Llor o de Finestrelles i gaudint d'unes bones vistes i d'un bon solet vam esmorzar.

Després varem pujar a unes roques amb unes vistes impressionants a causa de l'alçada on es troba per fer-nos la foto de grup.

Tot seguit vam tornar cap els cotxes pel mateix camí i com vàrem arribar d'hora el company Jordi ens va portar a veure una balma molt maca a prop de la Masia de la Vall.

La Vall Fosca

Sortida: Setmana Santa 2017

Fotos: Neus

Text: Julià

El divendres 14 d'abril (data de connotacions republicanes) ens trobem a les set del mati a la plaça del segle XX com es habitual i un cop carregats els autos ens dirigim cap a La Panadella on esmorzarem una mica.

La ruta cap al Pallars ens mostra unes bones vistes de la Catalunya agrària amb els plans de l'Urgell i la Noguera vestits de verd pel blat mig crescut i mes endevant els impressionants penya-segats que envolten l'embassament de Camarasa. Arribats al pantà de Terradets, pugem als caiacs i amb una decisió no mancada de nerviosisme per la novetat del fet, sortim a navegar. Prop de la paret de l'embassament desembarquem i ens dirigim a peu cap a la cova dels muricecs. Aquesta cova té una profunditatEs l'hàbitat d'una nombrosa colònia de rat penats (d'aquí el nom) que ens donen la "benvinguda" volant ben a prop dels nostres caps. Més tard tornem amb els caiacs cap a l'origen de la excursió, guiats i ajudats Tot plegat tres hores d'emocions, riures i records pel futur. Després de dinar un bufet més que correcte al mateix restaurant del llac, enfilem cap al poble d'Espuy on tenim reserves a l'hotel Montseny. Una cop instal·lats uns decideixen passejar,i altres investigar el lloc de sortida de l'excursió. Despres d'un bon sopar tothom a descansar per l'endemà.
d'uns cent metres visitables amb importants formacions calcàries.
pels monitors que ens han facilitat la experiència.

...de La Mata
a Mura
sortida: 20170409
Text: Joan

Ens vam trobar com es habitual a la plaça a l'hora de sempre. Feia dies que parlàvem de tornar a fer el camí de Mura. I aquest diumenge es va donar la oportunitat de fer-ho. Vam anar amb els cotxes fins el pàrquing de Coll d'Estenalles en comptes de quedar-nos a l'Alzina del Sal·lari i passar pel tradicional  camí dels Graons de Mura. Vam creure oportú anar a buscar el camí des de la Mata.

Vam seguir la pista que va en direcció a l'Obac i que passa per el Coll de Garganta i la Carena de la Castanyera, i un cop arribats a la Coma d'en Vila trobem ja el camí de Mura. Vam continuar, ara si, pel camí pròpiament de Mura i que transcorre entre zones boscoses, plans i carenes gaudint de unes bones vistes. Vam passar per el Pla de Serrallonga, pel costat del Turó dels Ducs o Rocaprenys, Pla de l'Estepar. Un cop en el punt conegut com el Cargol el camí comença a davallar per anar trobar la riera de Nespres, la font de l'Era i per tant Mura.

Allà vam prendre una cervesa mentre esperàvem els cotxes que ens vinguessin a buscar.

Dia de LLUNA PLENA

amb sopar a La Mola

sortida: 20170908

Fotos: Neus

Sot de la Calsina

Sortida: 20170618

Fotos: Neus

Text: Julià

Les altes temperatures dels últims dies, ens ha fet triar una caminada per llocs protegits per l'ombra. Avancem l'hora de sortida habitual i a les 8 del matí sortim cap a l'Obac amb la intenció d'anar a esmorzar al sot de La Calzina.

Comencem a caminar al costat de La Pastora i aviat travessem la Casa Vella de l'Obac i anem a visitar el Pou de glaç de la Portella. Aquest pou està molt ben conservat, uns cartells ens il·lustren sobre la funció del pou i la seva incidència amb la magra economia de muntanya. Mes endavant ens aturem a fer-nos fotografies a mig aire del anomenat Turó Roig. Dissortadament podem observar com la Font de la Portella no raja gens degut a les altes temperatures i la manca de pluges. Passada la font, surt un caminet a l'esquerra que ens portarà fins a la masia en forta baixada. Tot el camí està molt tapat de vegetació, un de tants que caldria recuperar abans no es perdi. Arribats a la Calzina, agafem un camí que surt darrere de les ruïnes per anar a visitar el forn i la font del Solitari, (aquesta encara raja) construïda per en Gori Jover el 1949. L'Antonio ens informa de la peripècia vital d'aquest represaliat republicà que va viure una bona colla d'anys en solitari, treballant al bosc fins a complir la pena de desterrament i poder tornar amb la família a Terrassa. Tornem endarrere i esmorzem protegits per l'ombra d'una gran alzina propera a la casa. Per tornar, decidim desfer el camí d'anada, doncs per fer ruta circular caldria anar pel Collet dels Pals, cosa que ens exposaria massa estona al sol i forta temperatura. Alguns tenim una edat i el món de la aventura no ens sedueix. Un cop a la Pastora, pugem als cotxes i tornem cap a Terrassa on acabarem la matinal tot prenent una reconfortant cervesa al lloc habitual.

Bauma de l’Espluga
sortida: 20170604
fotos: Neus
text: Julià

Per aquest diumenge hem decidit fer una excursió fins al turó i balma de l'espluga. Sortim com sempre de la plaça del Segle XX i ens dirigim amb els cotxes cap a l'alzina del Sal.lari on aparquem.

Enfilem cap el coll de Tres Creus per la pista asfaltada amb forta pujada però molt més directe que altres camins. Al cap de 20 minuts ja som al coll, línia divisòria dels tres municipis, d'aquí el seu nom.

Seguim pel sender que trobem de front en direcció a la balma anomenada la Porquerissa, anem per sota del turó de la Pola, a l'esquerra ens queda Castellsapera i una mica més a migdia, l'imponent Paller de Tot l'any. 

Ens aturem un moment a la font de la Pola observats pel monòlit anomenat " El gendarme" autèntic vigilant petri d'aquest entorn. Abans de Coll de Tanca ens desviem a l'esquerra per un camí ben marcat, a la nostra dreta queden els castellots de Tanca i mes endavant l'anomenat quarto de reixa.

Al cap d'una estona arribem a l'antiga balma de l'espluga amb parets molt ben conservades malgrat la seva antiguitat... és un bon lloc per esmorzar i així ho fem.

La visita a la propera casa de l'espluga i l'avenc del mateix nom ho deixem per una altra ocasió.

Tornem fent una ruta circular, que per la pista forestal ampla ens porta fins coll de Boix després d'una llarga i feixuga pujada. Ara només cal baixar pel camí dels graons de Mura fins a l'aparcament de l'alzina.

La pluja ens ha respectat i la temperatura no ha estat tan alta com pensàvem. Al final han estat prop de 9 Km i al voltant de tres hores amb moviment, ens informa en Jordi Borrat tot consultant el seu GPS.

La Coma d'en Vila

sortida: 12/03/2017

fotos: Neus

text: Joan

Ens vam trobar a la plaça a l'hora habitual disposats a passar una bona estona per el Parc. Aquest cop anàvem a fer una passejada per un dels llocs més transitats de la banda de la Serra de l'Obac. Vam deixar els cotxes en el pàrquing de Coll d'Estenalles i varem pujar fins la casa de la Mata. Allà vam seguir la pista que va en direcció a l'Obac i que transcorre més o menys per la carena. El camí té l'atractiu que pots anar veien el paisatge a banda i banda: Sant Llorenç i Montserrat.

Entre les runes de l'antic mas conegut com La Coma d'en Vila varem esmorzar i tot seguit vam continuar fins arribar a l'Alzina del Vent o Bonica. Una alzina majestuosa que no pots abstreure't de la seva bellesa.

Un cop vàrem fer-nos les fotos de rigor, vam iniciar el camí de tornada per el mateix lloc que havíem anat. A mig camí, ens vam arribar fins el Castellar, un petit mirador, amb el seu encant.

Una vegada retornats al camí principal ja no el vam deixar fins el Coll d'Estenalles.

RODALIES DE SANT SALVADOR DE LES ESPASES
sortida: 19-02-2017
fotos: Jordi
text: Eli
Ens trobem com sempre a les 8:30 al Segle XX, aquesta vegada som molt pocs. 
Agafem els cotxes en direcció Vacarisses, a Terrassa fa molt bon dia amb  molt sol, passant el túnel de Coll Cardús ja ens  trobem el microclima de Vacarisses, molta boira.
Deixem els cotxes al Mas Mimo.
Comencem a caminar enmig de la boira, el camp està preciós, tots els romanís estan florits i hi ha unes plantes amb unes flors blaves precioses.
Arribem al Pla del Fideuer, seguim direcció a Olesa i anem a parar al Mirador de les Espases on ens parem per esmorzar a  unes taules de fusta, una vista impressionant de la muntanya de Montserrat en la que la boira dibuixava diferents formes,  ja que anava jugant amb la vista de la muntanya, ara ens deixava veure Sant Jeroni , ara les Agulles, el Monestir, era molt bonic.
En acabar d’esmorzar comencem a pujar al Puig Sendros, al fer cim la boira ja a marxat i ens deixa veure la impressionant  muntanya de Montserrat, en tot el seu esplendor, també veiem, Sant Salvador de les espases, Piera, Collbató, Abrera, Olesa.
Anem baixant i tornem al Pla del Fideuer per anar a la Creu de Saba. Arribem a la Creu de Saba el punt més alt de la zona 583m. Descansem una mica prenem el sol, mentre admirem les boniques vistes. Veiem tota la zona de Barcelona des del delta del Llobregat fins al del Besos, també  l’ermita de Sant Pere Sacama.
Comencem a baixar per l`altra costat agafant una drecera que ens porta al Mas Mimo on  fem la cerveseta, la Lurdes marxa cap a casa la seva  mare que li ha fet una deliciosa paella d’arròs, uns quants van cap a casa i els altres que no ens esperava ningú decidim quedar-nos a dinar al Mas Mimo, amanida, calçots, costelletes, conill, secret, etc. Nyam nyam que bo que estava tot.
Agafem el cotxe cap a Terrassa i ens acomiadem al Segle xx satisfets d’haver passat un molt bon dia.

Castell d'Olèrdola
sortida: 22/01/2017
fotos: Maribel/Roser
text: Joan
Ens vam trobar a la plaça abans de l'hora habitual. El Castell d'Olèrdola es troba més lluny d'on anem normalment.
Vam deixar els cotxes en el pàrquing que hi ha a l'entrada del conjunt arqueològic.
Vam començar el camí deixant enrera el castell i resseguint la carretera per on havíem vingut fins trobar un caminoi a la nostra esquerra que baixa per un alzinar bastant atapeït que seguim. Agafem una pista ampla, al cap d'una estona, també a la nostra esquerra, trobem la font de l'Alba rodejada uns quants plataners. Tornem al camí principal. Seguim baixant a poc a poc per anar per un torrent anomenat Fondo de Fontanilles, allà trobem la font del mateix nom i continuem avançant. Arribem a una cruïlla de pistes, nosaltres deixem la que seguíem per agafar  l'altra en direcció contraria que anàvem. Aquesta pista transcorre per una vall plena de conreus. És anomenada Fondo de la Vall. Arribats a un punt trobem un caminoi que després de travessar per la vora un camp llaurat, s'enfila per un roquissar per arribar a una cova-balma a on es troba la font de l'Ametlló.
Allà vam esmorzar i tot seguit vam tornar agafar la pista que anàvem, per continuar fent via. Passem pel costat d'una gran casa de pagès anomenada Cal Ximet, continuem endavant per la pista fins un trencall que trobem a la  nostra esquerra. El camí s'enfila per pujar cap a la carena, passant per uns antics forns de calç. Un cop a dalt el camí la ressegueix i aquest ens porta fins la mateixa entrada del Castell d'Olérdola.
Fem una visita a tot el conjunt arqueològic i donem per acabada la sortida.

Nadales a la Creu de Saba
sortida: 2017-01-08
fotos: Neus
text: Joan
Un any més hem cregut oportú continuar amb la tradició de fer una  cantada de «nadales» per festes.
Aquest cop, però, el  calendari no ens  ho ha permès fer  fins passat Reis.
El dia i el temps, feia molt de fred, no va possibilitar que fóssim un nombre més gran de participants, però tot i així vàrem començar l'excursió  ben animats. Ens vam trobar a Cal Mimó, en el terme municipal de Vacarisses, i d'allà vam agafar una pista que va enfilant-se per la muntanya, fen grans voltes. Nosaltres però anàvem agafant dreceres que pujaven pel dret per fer més curt el camí.
Un cop a dalt vàrem esmorzar i com no podia ser d'altra manera vam menjar torrons i veure una copeta de cava de postres. Després vam entonar un parell o tres de nadales (no en sabíem més) i ens vam disposar a tornar.
Ho vam fer però per un altre itinerari. Vam dirigir-nos cap el Pla del Fideuer, passant per un camí  en el que hi ha un pessebre instal·lat. Un cop en el Pla ja vam agafar la pista que baixa fins a Cal Mimó.

El pessebre de Molalamola
sortida: 11/12/2016
fotos: Neus
text: Joan
Aquest any ens va semblar oportú buscar un altre ubicació pel nostre pessebre. Portàvem diferents anys repetint en la Roca Salvatge. Per això vam enviar als nostres exploradors, l'Antoni i el Pere a buscar un nou emplaçament.
Ens vam trobar en el lloc habitual i ens vàrem dirigir a on ens havien aconsellat. Vam deixar els cotxes en el Km. 16 de la carretera de Terrassa a Talamanca, en un gran pla que hi ha a l'esquerra al costat de la Falconera. Vàrem agafar un camí en direcció nord que ens portarà a trobar el antic camí de la Costa, que va de la Mata a Mura i que es el que seguirem. Més endavant trobem una bifurcació a l'esquerra que ens menaria a la Sesta de la Foréstega i que farem de tornada. Per tant seguim pel de la dreta que segueix per dalt de la carena. El camí puja suau, sempre seguint la carena, tenin una àmplia panoràmica de tot el massís del Montcau i de la serra dels Emprius. Per l'esquerra, el pujol de la Mata i la Serrallonga en el camí ral a Mura. Travessem una gran roureda abans de trobar una bifurcació. Agafem el corriol que surt a la nostra esquerra i pujant ens porta a la destinació del pessebre: el Pujol del Llobet.
Esmorzem mentre es decideixen pel lloc exacte a on ha d'anar el pessebre. El pujol consisteix en unes roques que formen una bona talaia amb una vista grandiosa per tots els costats. Les roques tenen petites balmes i racons ideals pel propòsit que ens ha portat fins aquí. Un cop instal·lat es canten unes nadales i tornem cap endarrere. Quan arribem a la cruïlla de la sesta Foréstega ens hi acostem per contemplar aquest racó ple de alzines. Anem a trobar el camí que portàvem, de la Costa, i que ja amb la feina feta, ens menarà cap als cotxes.