Calçotada al barri Segle XX i Caminadeta pel Camí Riera del Palau fins a les Fonts i acabem el dia amb una Audició de Jazz
sortida: 20180218
fotos: Anna, Mercè, Josep, Tato i Jordi

CAMINADA SOLIDÀRIA
sortida: 20171105
fotos: Jordi Borrat
text: Antonio Bartomeus
Aquest diumenge l’excursió quinzenal ha coincidit amb la Caminada Solidària a favor de l’ONG Microcrèdits Solidaris per l’Àfrica i la Diada de Germanor del Centre Excursionista de Terrassa, recorregut dissenyat i preparat per l’Antonio i el Narcís.

El grup es reuneix a l’aparcament de La Pastora a l’Obac, després del tràmit de les inscripcions i el tall de coca i juntament amb altres caminadors comencem la ruta per una pista en estat d’abandonament, la seguim uns 500 metres i a l’esquerra agafem un corriol que baixa en diagonal a la Riera de la Font del Conill.

Resseguim la riera fins que arribem a la pista de Les Boades, aquí a l’esquerra surt un caminoi fitat i acabat de netejar expressament per la Caminada que ens po

rta a la carretera de Rellinars, la creuem i per pista arribem al casalot abandonat  del Corto Pio on hi ha el primer avituallament. Aquesta masia del segle XVIII està abandonada però en les runes encara podem apreciar el forn de pa, el safareig de la cuina i una tina. Amb restes de la casa es va construir una barraca de pedra seca just al costat de la paret.

Per un camí de senglars recuperat baixem fins la pista que uneix Can Còdol amb Les Vendranes, aquí trobem la separació dels dos recorreguts, escollim el curt i després de creuar la Riera de les Vendranes i per corriol arribem al Mas Lleonard, avui totalment enrunat però que va estar habitat fins els anys cinquanta del segle passat. Aquí és tornen a trobar els dos recorreguts.

Pel camí de la Matagalls Montserrat i després de creuar la riera de Can Còdol arribem a la Masia de Les Vendranes on hi ha el segon avituallament. Aquesta masia, datada al segle XVI està en  bon estat de conservació i fins a mitjans del segle passat va mantindré la seva activitat agrícola. Està situada al fons de la vall en un lloc estratègic, una cruïlla de camins.

Sortim de la masia per la vora de la riera i l’anem seguint fins que creuem la pista que porta als Caus, ens incorporem a la pista i la seguim fins l’alçada de la Font del Roure Monjo on per un corriol i en forta pujada arribem al cim de  la Carena del Teix que rep el seu nom de l’únic exemplar d’aquest arbre mil·lenari que queda al parc. La seva situació és força inaccessible i això possiblement la preservat, el visitarem en una altra ocasió amb més tranquil·litat.

Un cop arribats l’era de la Pastora reposem forces amb  el pica pica que ens ofereix l’organització. Han sigut 10 km i uns 400 metres de desnivell positiu en un dia magnífic d’atmosfera neta per la pluja del dia anterior.

Una part del grup s’han quedat al dinar i les activitats del la Diada de Germanor del Centre Excursionista.

Del BOVET a l’Era de Les BRUIXES

sortida: 11/02/2018

text: Antoni

Comencem a caminar des de l’urbanització del Palà, creuem l’autovia per la llera de la riera seguint les marques de la Matagalls, agafem una pista que ens porta al Mas Bovet, una masia senyorial que presideix la vall del Palà.

El Bovet avui es troba al mig de carreteres, gardens, restaurants i urbanitzacions, però fins els anys setanta en que es va construir l’autovia que va de Terrassa a Manresa estava lluny de cap carretera i presidia altiva tot l’entorn. Aquesta situació va fer que durant la postguerra es comentes que era punt de reunió d’estraperlistes, fabricants, afins al regim i “senyores que fumaven”, possiblement només siguin llegendes urbanes. Una de les seves singularitats era que tenia un aerogenerador eòlic per subministrar electricitat, avui encara es manté l’estructura metàl·lica a la teulada.

Voregem la casa i per una pista en desnivell arribem al Coll de les Bruixes on hi ha la cruïlla dels camins que ens porten al Puig de l’Hospici, Can Tobella, Monistrol i l’Aeri de Montserrat. Agafem la pista que ens porta a l’Era de les Bruixes, indret ple de llegendes on esmorzem en un mirador sobre el Llobregat i amb vistes a la muntanya de Montserrat.

La tornada la fem seguint la Serra del Cul de Portadora vorejant el turo del mateix nom fins el Coll de Cabra on agafem un corriol que ens porta de nou al Bovet i als cotxes.

Un dia fred però solejat amb el cel net que ens ha permès gaudir de vistes tant de Montserrat, Sant Llorens i el Pirineo.

Cantada de Nadales a la
Creu de Saba
i dinar de germanor a
Sant Salvador
de les Espases
sortida: 20180114
fotos: Fidel i Neus

Sesta d'arc / Pedres de les pruneres

sortida: 20171217
fotos: neus

EL BURÉS i el TURÓ DEL MARQUÉS

sortida: 28-01-2018 

text: Antoni

fotos: Neus i Fidel

Aparquem els cotxes a la Colònia del Bures, antiga fàbrica tèxtil de finals del segle XIX edificada per la família Bures de Manresa. Avui dia encara manté l’estructura de les colònies tèxtils, amb habitatges, escola, església, botigues i inclús un casino. Va funcionar a ple rendiment fins les inundacions de l’any 1971 i el seu producte estrella era “El burrito blanco” ara manté activitat en petites empreses.

Creuem el riu pel pont antic, peatonal i molt ben conservat, passem per sota l’autovia i girem a l’esquerra flanquejant la muntanya fins la Vinya de l’Enric on agafem una pista en pujada seguint el Torrent dels Abadals, (equipat i que tenim pendent de fer) fins la Cinglera del Resistent on agafem un corriol per sota les balmes fins arribar al Pas Ferrat del Turo del Marques, ferrada curta però intensa que està equipada per sobre dels nostres caps.

Arribem a una escala metàl·lica que ens permet salvar la cinglera i per un corriol en forta pujada ens plantem al Turó del Marqués on hi ha una gran senyera, Esmorzem amb vistes a Montserrat i amb la Torre del Marqués, la casa de l’amo de la colònia, en front.

La tornada la fem per la Pedrera de Sangrà i la riera de Marganell fins el pont antic, abans de marxar a casa fem uns cervesa al casino, que data de l’any 1934, antic cine i que avui dia fa funcions de restaurant i casal.

Excursió curta però intensa pel trencat del terreny i el fang que les pluges caigudes durant la setmana ens havien deixat.