Excursió a la Font dels Confits
sortida: 2016/06/05
fotos: Neus
text: Joan
Vam deixar els cotxes al pàrquing que hi ha en el km. 12,300 de la carretera de Terrassa a Navarcles, unes corbes més amunt de l'Alzina del Sal·lari. Al peu de la carretera hi han dos xiprers d'on surten dos camins. Varem agafar el de l'esquerra que s'enfila per sobre la carretera per anar tot seguit en direcció nord. Era bastant pedregós i amb forta pujada. A mida que anàvem pujant, vam trobar diferents camins, encara que, vàrem continuar pel principal que arriba fins al Coll de Garganta. El coll es troba en el camí vell de la Mata a la Coma d'en Vila. El vam travessar per seguir un camí que amb una forta baixada transcorre per la vessant del Torrent de la Fontfreda. A la Font Freda vam fer una breu parada. Varem reprendre la baixada fins a un trencall del camí, en el que, un continua baixant i l'altre, que es el que vam seguir, va planejant fins portar-nos a la Font dels Confits. El camí és molt frondós i a vegades es fa difícil seguir-lo. De tan en tan trobem una petita clariana ,que ens permet gaudir del paisatge. També passem per el costat de dos avencs: el Tortosí i el de Brega.
Finalment arribem a la balma de la font dels Confits. Aquí decidim esmorzar. La font que només raja en temporada de pluges es de degotall i ha fet amb el temps tres piques naturals. Continuem fins traspassar un torrent i anem cap amunt fins arribar a un gran roquissar. Busquem el millor camí per traspassar-lo fins arribar a un pas entre blocs de roca per pujar a dalt de la carena. Un cop a dalt podem gaudir d'una magnifica vista en la sobresurten els Pirineus. A partir d'aquí  ja desfem el camí que havíem fet, només que per dalt de la carena que ressegueix el torrent de la Fontfreda. Vam anar trobant caminois que ens portarien cap a la carena de Serrallonga, el camí de Mura. El nostre camí arriba fins la pista del camí vell de la Coma d'en Vila. La seguim fins Coll de Garganta i allà tornem pel camí de l'anada.

La Séquia de Manresa
sortida: 2016/05/22
fotografies: Fidel i Neus
text: Elisabeth
Salimos a las 7 de la mañana del Siglo XX dirección a Manresa, en el Parc de l´Agulla dejamos un coche y nos dirigimos con los otros vehículos a Balsareny donde dejamos los coches e iniciamos la excursión.
Pero antes un poco de historia.

Durante los años 1335 hubo una gran sequía en la zona de Manresa la población paso hambre y penurias, el consejo de la ciudad decidió construir una séquia que llevara el agua del río  Llobregat hasta la ciudad, desde Balsareny a Manresa. La séquia de Manresa es una de les obras de ingeniería más importantes realizadas en el Bages durante la Edad Media. Sirvió para acabar con los problemas de sequía en la ciudad, se acabó de construir en el año 1383. Tiene un recorrido de 26,7 km i un desnivel de 10 metros, fue proyectada por el ingeniero Guillem Catà. El recorrido es de unas 6 horas.
Tenemos en nuestra derecha el precioso Castillo de Balsareny con unos preciosos campos de trigo y amapolas. Pasamos por la esclusa de los manresanos en el pueble de Balsareny y seguimos caminando en el mismo sentido que el agua. Pasamos por las minas de sal, parece un paisaje lunar.
A media tarde un regalo del cielo una fuerte tormenta, que duró poco. Ya acabando encontramos el Mas de Sant Iscle. Y llegamos a nuestro destino final, a la desembocadura de la Séquia al Parc de l´Agulla que entró en funcionamiento en 1974. Aquí descansamos tomamos una copa de cava, los conductores con el vehículo que habíamos dejado por la mañana fueron a Balsareny a recoger los vehículos y regresamos todos a casa,  muy cansados pero contentos de disfrutar del regalo de la mano del hombre y la naturaleza.

CAMINADA SOLIDÀRIA
sortida: 2016/05/08
fotos: Neus
text: Josep P.
Un any més els de Molalamola hem participat en la caminada solidària organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa. Enguany tots els fons de l’excursió han estat adreçats a la ONG Oberts al Món per tal de contribuir en el seu projecte solidari “Cap nen sense escola”. Aquesta ONG és una entitat terrassenca que està impulsant projectes educatius a Guatemala des de fa 10 anys.
El nostre company Antonio Bartomeus, vinculat també al CET, ha estat un dels impulsors d’aquesta caminada i, juntament amb el Narcís Serrat, han estat els responsables de traçar i organitzar la ruta. 

El punt de sortida va ser el Camp Municipal de Golf de Can Vinyers de Matadepera. Havent creuat part del camp de golf, vam seguir el camí marcat durant uns 5 km. on, vam trobar un petit corriolet que ens va desembocar primerament al Llac de la Pepa i a continuació al Llac de la Lola. Tot seguint el camí, arribarem al Coll de Miralles on trobem una bifurcació per agafar la que ens du al Mon-Rodon, tot pujant pel coll de Sot del Llop. Aquí hi havia la possibilitat de fer la ruta curta o la llarga de 16 km., aquesta última i després de pujar pel Collet dels Forns i  el Girabau, arribarem a “Can Torras”, on vam   començar a baixar per retrobar-nos amb el camí de la ruta curta. Finalment tot baixant pel torrent que ens porta a la urbanització de la Font de la Tartana, vam tornar a arribar a Can Vinyers.
Malgrat les inclemències meteorològiques, va ploure gairebé durant tot el dia!!!, us agraïm la participació de tots i cada un de vosaltres.
Una vegada més els de Molalamola hem participat en una caminada solidària i hem fet manifest que el caminar pot esdevenir també una activitat per ajudar als altres.

Els Pins Cargolats
sortida: 24/04/2016
fotos: Fidel, Neus i Merçè
text: Joan
Ens vam trobar, com es habitual, a la plaça a dos quarts de nou i ens vam dirigir amb els cotxes fins l'Alzina del Sal·lari.
Allà vam seguir el camí conegut com «els Graons de Mura». El camí ens portar a «Coll de Boix». Al coll hi ha una cruïlla de camins: el primer que trobem ve de l'Obac i va a la Mata, nosaltres el vam creuar, després també vam travessar una pista que pocs metres més amunt, es junta amb el camí de la Mata. El camí que vam seguir és el que va al «Turó del Malpas». Quan vam arribar a «l'Era dels Enrics», anomenada així per la seva semblança a una era, doncs es una carena de roca bastant amplia, vam deixar el camí pel que anàvem per agafar un caminoi a la nostra dreta que va carenant en direcció al Sot de Serrallonga. Abans d'arribar a la canal que ens baixaria al torrent,vam anar trobant els diferents «pins cargolats». El que explica la existència dels pins, és que quan els carboners estaven fent el carbó, ja que el temps d'elaboració era molt llarg (15 dies aprox.), per distreure's una mica, s'entretenien donant formes als pins jovenets. El temps i la natura han fet la resta.
Vam esmorzar a l'ombra d'un d'ells i després vam fer el camí de tornada.