Ruta
de les
Ermites Romàniques
de
Marganell
sortida: 20180325
fotos: Mercè Galofre

((( Al... PICNIC JAZZ )))

sortida: 20180318 fotos: Jordi Llobet

Les Fonts de Mura
sortida: 20180311
fotos: de tots
text: Julià

Les últimes nevades i pluges caigudes, ens fan pensar a fer una excursió per visitar les "mil fonts" del veí poble de Mura i cap allà marxem el matí de diumenge de l'onze de març.
Aparquem els autos davant del centre d'informació i seguirem una ruta de Wikiloc que enllaça les diverses fonts de manera molt encertada... per cert, gràcies a "Nandomoneda" per compartir aquesta ruta.
De manera que comencem baixant pel carrer de la Coma cap a la Riera de Nespres que travessem i seguint el marge esquerre arribem al Molí d'en Faure, molí fariner de funcionament hidràulic que encara conserva les pedres i bona part de les parets.
Mes endavant trobem la font de la Noguera molt neta i arranjada, tant la font com l'espai del voltant.
Poc després arribem a la font de la Mascarosa i després d'una forta i enfangada pujada arribem a la bassa i font de la Coma. Desfem el camí de pujada i ens dirigim a visitar un forn de calç molt ben conservat on fem una parada per esmorzar. El dia acompanya, bon sol i bones temperatures ajuden que el bon ambient i les rialles siguin la tònica d'aquesta matinal.
Engeguem de nou i trobem l'impressionant salt de Blanquera... baixa força aigua i és tot un espectacle. Aviat trobarem un lloc ben curiós, es tracta de la font del Foradot amb les seves capricioses formes i cavitats, aquí el temps i el travertí han treballat plegats fins a produir aquesta curiositat de la natura. Una mica més avall, la font del formatget vigilada per un immens plataner.
Baixem fins a la riera i anem a trobar l'ermita de St. Antoni, tot deixant a mà dreta la coneguda Font de l'Era. Una mica més amunt de l'ermita, es troba la humil font del Xisquet.
Deixarem la pista que per la dreta ens menaria cap al barranc de Font Freda i visitem la Font del Rector i també la veïna Font de l'Escolà fins a arribar a l'espectacular salt i gorg del Pare punt final de l'excursió d'avui.
Fotos de grup, bromes amb l'aigua i comentaris de sorpresa dels que veuen aquesta meravella per primer cop i marxem cap el local de les Olles del Caus que es un molt bon lloc per prendre un refresc i fer petar la xerrada.
Més tard uns marxen cap a casa i altres aniran a dinar al proper Puig de la Bauma per fer més complerta si cap, la visita cap aquests topants no per més coneguts menys agradables i interessants.

Sant Pere i Sant Jaume de Vallhonesta

sortida: 20180225
fotos: Fidel
text: Antonio
Comencem l’excursió des de Sant Vicenç de Castellet després de creuar l’autopista pel barri de Les Roques. Ens enfilem per un corriol molt cuidat que ens estalvia seguir per la pista fins creuar la Serra de Vallhonesta i entrar a la vall del mateix nom.
El primer que trobem és l’església de sant Pere de Vallhonesta, una ermita romànica dels segles XI al XIII que ens sorprèn amb el seu singular campanar d’espadanya. Tenim la sort que a la masia de Cal Campaner, annexa a l’església i que serveix com refugi, hi ha un representant del Centre Excursionista de Sant Vicenç que ens obre l’ermita i ens explica els seus orígens i singularitats.
Ens costa, perquè el lloc és molt acollidor, però continuem la ruta per les Masies de Vallhonesta, molt ben conservades i quasi totes habitades, fins enfilar un altre corriol que ens porta fins l’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta i la seva ermita.
L’hostal era un dels més importants del Camí Ral que anava de Barcelona a Manresa, a pesar de estar en runes s’aprecia que era un construcció majestuosa amb quadres, molí de vi i d’oli, cisternes etc... on els viatgers podien dormir, menjar i canviar de cavalleries.
Al costat de l’hostal hi ha l’ermita de Sant Jaume, també del segle XI, però està tan reformada  que costa veure el seu origen romànic, la visitem doncs està oberta i en molt bon estat de conservació.
Esmorzem i de postres tenim xocolata desfeta, melindros i coca de pessic que han portat gent del grup, després de les fotos de rigor tornem pel Camí dels Maquis, recuperat no fa massa, fins el fons de la vall.
Abans d’arribar a Sant Pere trobem el Roure Gran, arbre catalogat però molt malmès pels incendis que els anys vuitanta i noranta van assolar la zona.
Pel mateix corriol que vam pujar tornem als cotxes. Un dia net i solejat, com sempre molt bon rotllo i gaudint de tot el que ens ha ofert aquest raconet força desconegut.