fotos: Fidel
text: Antonio
Comencem l’excursió des de Sant Vicenç de Castellet després de creuar l’autopista pel barri de Les Roques. Ens enfilem per un corriol molt cuidat que ens estalvia seguir per la pista fins creuar la Serra de Vallhonesta i entrar a la vall del mateix nom.
El primer que trobem és l’església de sant Pere de Vallhonesta, una ermita romànica dels segles XI al XIII que ens sorprèn amb el seu singular campanar d’espadanya. Tenim la sort que a la masia de Cal Campaner, annexa a l’església i que serveix com refugi, hi ha un representant del Centre Excursionista de Sant Vicenç que ens obre l’ermita i ens explica els seus orígens i singularitats.
Ens costa, perquè el lloc és molt acollidor, però continuem la ruta per les Masies de Vallhonesta, molt ben conservades i quasi totes habitades, fins enfilar un altre corriol que ens porta fins l’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta i la seva ermita.
L’hostal era un dels més importants del Camí Ral que anava de Barcelona a Manresa, a pesar de estar en runes s’aprecia que era un construcció majestuosa amb quadres, molí de vi i d’oli, cisternes etc... on els viatgers podien dormir, menjar i canviar de cavalleries.
Al costat de l’hostal hi ha l’ermita de Sant Jaume, també del segle XI, però està tan reformada que costa veure el seu origen romànic, la visitem doncs està oberta i en molt bon estat de conservació.
Esmorzem i de postres tenim xocolata desfeta, melindros i coca de pessic que han portat gent del grup, després de les fotos de rigor tornem pel Camí dels Maquis, recuperat no fa massa, fins el fons de la vall.
Abans d’arribar a Sant Pere trobem el Roure Gran, arbre catalogat però molt malmès pels incendis que els anys vuitanta i noranta van assolar la zona.
Pel mateix corriol que vam pujar tornem als cotxes. Un dia net i solejat, com sempre molt bon rotllo i gaudint de tot el que ens ha ofert aquest raconet força desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada