molalamola

sortida: 20180909
text: Jordi Llobet
fotos: de tots
Bé nois, comencem una nova temporada de sortides a la muntanya i de diversió.
La primera ha sigut aquest diumenge dia 09 de setembre, i per l'Anna Mª i per a mi és compleix el primer aniversari de la nostra incorporació en aquesta colla d'amics, que ara es també la nostra.
També serà una sortida un xic especial, doncs a part de ser bastant curta, en acabar farem un vermut/dinar a casa nostra.
Era una celebració que estava pendent i que és correspon amb la meva jubilació el passat mes de JunyCom cada sortida hem quedat a la plaça del segle XX a 2/4 de 9.
Des d’allà anem amb cotxe fins al final de carrer cavall bernat, doncs la sortida a peu l'iniciarem als peus d'aquest turó.
Aquest primer tram en direcció a la casa de Can Poble és una mica costerut i nosaltres anem una mica fluixos.
Com que anem una mica lents, algú comença a parlar del esmorzar, i pocs desprès ens aturem en un roquetar amb molt bones vistes a Montserrat.
Com sempre es un dels moments que mes gaudim de la sortida i que allarguem una miiiiica.
Continuem i poc més endavant trobem el trencall que va des del camí dels monjos a Can Poble. Nosaltres anem en direcció a l’esmentat camí per després anar a trobar el de la senyora.

Ara ja el camí es fa menys pesat i tot serà més planer i de baixada.
Un cop arribats al camí de la senyora anem pendents de localitzar un petit corriol que baixa en direcció al "plec dels llibres". El Gurugú, es el mirador natural que queda sobre la paret dels plecs amb esplèndides vistes de la Castellassa de Can Torres i el Barcelonès.
Des de aquest punt, ja tot es baixada en direcció als dipòsits d’aigua de Matadepera del camí dels monjos, abans però, passem per davant del avenc de La Codoleda.
Dels dipòsits anem fins els cotxes per un camí que, per sobre les ultimes cases de l’urbanització, ens porta planejat als peus del turo del cavall bernat.
El dia continua ja a casa nostre, amb el vermut/dinar esmentat, i al que s’incorporen alguns amics que no havien vingut a la caminada.
L’estona que vam passar plegats, crec que puc dir, es per recordar-la. I es així per les persones que hi eren i que van fer d’aquell, un moment molt divertit i entranyable.
Fins la propera.