El Paller de Tot l'Any
sortida: 27-11-2016
fotos: Neus
text: Joan
Ens vam trobar com sempre a la Plaça del Segle XX. Com que durant la setmana havia plogut molt vam optar per fer una sortida per camins oberts.
Varem deixar els cotxes a l'Alzina del Sal·lari i vam pujar per la pista ampla que porta al Coll de Tres Creus. Un cop allà vam seguir el camí que ve de l' Obac i passa per sota de Castellsapera. Quan vam trobar la cruïlla amb el camí Ral, varem continuar per aquest.
El camí Ral passa vorejant el Paller de Tot l'Any i un cop allà vam buscar un bon lloc assolellat i sec per poder esmorzar. Després vam tornar endarrere pel mateix camí que havíem fet. Un camí que en molts trossos rajava aigua per tot.
Quan vam arribar al Coll de Tres Creus, vam continuar en direcció a la Mata en comptes de baixar cap a l'Alzina. Passat el Turó de la Pola, una bona estona més enllà, varem trobar el camí que anàvem buscant: la Canal dels Boixos. Aquesta al començament va baixant lleugerament fins arribar a la canal pròpiament dita en la que el desnivell es considerable. La canal va a parar al camí dels Graons de Mura i que vam seguir per arribar a l'Alzina del Sal·lari.

sortida: 13/11/2016
fotos: Neus
text: Elisabet

Com sempre ens vam trobar a la Plaça del Segle XX i vam sortir cap a coll d'Estenalles. Vam deixar els cotxes al pàrquing de Coll d'Estenalles i varem començar a caminar.

Pocs metres més avall en el Km. 15,1 de la carretera de Terrassa a Navarcles, just en fer la carretera la primera corba passat el coll, s'inicia el camí que, endinsant-se en un bosc d'alzines, queda a una bona alçada de la sinuosa carretera i amb una bona vista del llunyà Pirineu i de la propera Falconera. Baixem suau i un xic més enllà, el camí planeja per enfilar-se més endavant. Passem entre un bosc d'alzines i boixos. Arribem al torrent del Séc, que travessem. Continuem avant. Una pila de pedres, assenyalen la continuació del camí que després d'endinsar-se per un clap d'alzines, surt a un roquetar, que travessem de biaix. Anem guanyant altura fins situar-nos arran del bosc que voreja les roques dels Cortins. Continuem caminant. La vista és molt bonica. La Falconera, a tocar, anem girant, tenim a vista d'ocell el torrent d'Estenalles i la carena dels Emprius sobre el torrent de la Vall. Arribem a la Roca de la Coca on fem la parada per esmorzar.

Després d'esmorzar continuem el camí. Deixem a l'esquerra la Roca de la Coca, vorejant el torrent de la Guineu, traspassem el torrent i trobem un pas de 3 ó 4 m. Un xic dificultós, i més en temps de pluges, és de roca bastant aeri. Tenim molt bona vista de la carena dels Emprius, el sector de Finestrelles, de la Vall d'Horta i del poble de Sant Llorenç Savall i el Marquet de la Roca. El camí va fent petites ziga-zaga per sobre les roques. Arribem a Coll d'Eres i comencem a pujar al Montcau. Hem fet el cim i contemplem una preciosa vista de la Mola, la casa de la Mata, l'Obac, Montserrat, Súria, el Pirineu i el Montseny. Baixem per la part dreta del Montcau cap a Coll d'Estenalles i a recollir els cotxes i cap a Terrassa, a fer la cerveseta al «xino».

La Font del Conill
sortida: 2016-10-30
fotos: Neus
text: Joan
Ens arribem fins el Km. 9,9 de la carretera de Terrassa a Rellinars, anomenat coll d'en Tropes. D'allà surt un camí carreter que ens portarà fins al pàrquing que hi ha sota de la Casa Nova de l'Obac i la Pastora.

Iniciem l'itinerari en aquest lloc, dirigint-nos a la Casa Vella de l'Obac. Abans d'arribar però, agafem un altre camí que passa per sota de la casa. Continuem per una pista forestal que ens porta al Collet dels Pals, descartem diferents camins que trobem a la nostra dreta i seguim per dalt de la carena. Gaudim d'unes precioses vistes de tots els roquissars del camí ral. Deixem el camí que seguíem, per agafar-ne un que surt a la nostra esquerra i que agafant direcció a migdia va fent giragonses per sobre el torrent de la Casa Vella. El camí  el travessa i continua pel marge esquerra del torrent, resseguint-lo per sobre. Trobem un caminoi a la dreta,  indicat amb una fita de pedres que baixa fort i ens porta fins vora la llera del torrent. Ara el camí segueix pel costat mateix del torrent i poc metres abans d'arribar a la font del Conill, parem per menjar-nos l'entrepà. Seguim riera avall, anomenada a partir d'aquest punt de Rellinars, traspassant-la diversos cops fins arribar a la confluència amb el torrent anomenat de la Saiola. El camí ens porta a una pista molt transitada: continuant riera avall arribaríem a la Font de Carlets, nosaltres però l'agafem a l'inrevés. De seguit trobem un trencall, deixem el de l'esquerra que ens menaria a la Boada, continuem travessant el torrent. Arribem a un altre trencall, i agafem el de la nostra dreta que pujant fort ens porta a la Carena de Rosseguers. El camí es una pista ampla, fins trobar el camí de l'anada del Collet dels Pals.

Els Emprius
sortida: 16/10/2016
fotos: Neus
text: Joan
Arrenca la caminada en el Km. 18,4 de la carretera de Terrassa a Talamanca, lloc on entronca el camí que, provinent de Mura i passant pel mas de Sant Lleïr, continua fins a Sant Llorenç Savall. El camí baixa per un roquissar en direcció nord fins arribar a un tram ben marcat que acaba en el camí carreter que porta a la masia de la Vall.
Passem pel costat del gran casal de la Vall, i agafem un camí de carro amb pujada, fins trobar un caminet a la nostra dreta que seguim i que al cap de poc s'enfila amb forta pujada a la carena. Una vegada a dalt anem seguint el camí ben marcat que de vegades passa per la dreta i d'altres per l'esquerra, de la carena de la Coma de la Vall, travessant per un bosc de pins i alzines i un sotabosc de romanins i estepes.
Trobem alguna clariana que ens permet veure a la dreta el Pujol del Llobet, la Falconera, el Montcau, els Cortins i a la nostra esquerra una bonica vista de l'Ocell de Pedra. Arribem a un conjunt rocós que voregem per la dreta fins arribar a un altre grup de roques, que les hem de remuntar fins a dalt del pla. Aquest punt ens ofereix una gran perspectiva visual de totes bandes. Continuem pujant per un roquissar fins trobar una cruïlla de camins. Si seguíssim en direcció nord-est aniríem al Turó de la Roca Sereny i Castelldepera. A l'esquerra al serrat de les Garses, nosaltres però agafem el camí que ve de Finestrelles, a la nostra dreta, resseguint la carena dels Emprius.
Ens aturem a esmorzar en una bella balconada de la Vall d'Horta. Continuem per la carena gaudint de les vistes a banda i banda. Arribem a un grup de roques  que baixem, anomenades el Queixal Corcat. El coll que trobem és el que separa els Emprius de Finestrelles. Seguim baixant fins arribar al Collet de Llor. Continuem pel camí principal fins trobar un desviament a la nostra dreta que agafem. És un sender estret però molt marcat que va seguint el torrent de la Vall pel marge esquerra. Passem per la Font de la Guineu, que per cert té aigua, per arribar a la carretera, a on hem deixat els cotxes.

...i, caminant, caminant...
cinc anys de:

molalamola.blogspot.com.es

7-11-2011 / 7-11-2016

Roure del Parrac
sortida: 02/10/2016
fotos: Fidel
text: Joan
Vam iniciar l'itinerari en el Km. 16 de la carretera de Terrassa a Talamanca, en una corba que dona a un pla a l'esquerra i que està al costat de la Falconera. És un magnífic mirador del Montcau i del torrent d'Estenalles. 
El camí va travessant clapes d'alzines i roquissars en direcció al nord fins arribar al Collet de la Sabatera. Allà trobem una bifurcació, seguim per un antic camí que va de la Mata a Mura i que s'anomena la «Costa de la Mata». Aquest va resseguint la carena fins arribar a la part baixa del pujol del Llobet i passa pel cantó de llevant. Un cop em deixat endarrere el pujol el camí comença a baixar dret fins a prop d'una torre metàl·lica. Esmorzem a prop de la cruïlla dels torrents de Estenalles i de la Fontfreda i l'inici de la riera de Nespres. Continuem pel torrent de la Fontfreda amunt, canviant de marge diferents cops fins arribar a trobar el torrent de la Roureda. Aquí agafem un caminoi amb un fort pendent, que en unes quantes ziga-zagues ens situem a considerable altura del torrent. El camí passa per trossos de frondosa vegetació i va enfilant torrent amunt fins arribar al Roure del Parrac. És un roure mort, que només li queda el tronc, però és un paratge molt bonic que porta el nom d'un carboner llegendari. A partir d'aquí, continuem un tros més pel torrent i tot seguit pugem pel marge esquerra fins arribar al coll del pujol de la Mata. Un cop allà, tombem a la dreta per anar a la sesta de la Foréstega. Un pla amb un alzinar molt relaxant. El camí continua pujant, fins arribar al collet de la Sabatera. Allà agafem el camí que hem seguit a l'anada fins el pla de la Falconera.

Monestir de Montserrat
sortida: 04/09/2016
fotos: Neus
text: Joan
Aquesta vegada, aprofitant que érem molt poquets ens vam decidir per anar al monestir i fer un dels camins de les ermites.
Vam començar des de la Plaça de l'Abat Oliva i vam passar per: el Pas dels Francesos, Plaça de Santa Anna (de l'ermita ja no en queda res), ermita de Sant Benet (a on vam esmorzar), ermita de la Trinitat, Pla de la Trinitat, Plaça de Santa Anna i finalment la Plaça de l'Abat Oliva.

Sopar de Lluna Plena
sortida: 21/08/2016
fotos: Neus
text: Joan

Com va sent habitual cada mes d'agost, coincidint més o menys amb el dia que està la lluna plena, fem una sortida nocturna que acaba en un sopar. Aquest any, però, no varem anar a la Mola sinó a Sant Salvador de les Espases.
Vam sortir de Can Torrella i vam passar per: Coll de la Bossa, Coll del Mimó, Pla del Fideuer, Collet de Sant Bernat de Menton, Coll de Bram (pla de les carboneres) i finalment Sant Salvador.
Després de acabà amb les «butis» i totes les demes menges, vam celebrar un petit aquelarre. Aquest va estar dirigit per la «bruixa» Joana i l'objectiu era que es facin realitat els nostres millors desitjos.
La lluna no ens va acompanyar gaire, doncs estava mig ennuvolat, però hi era i això és l'important.

Sortida als Òbits
sortida: 14/08/2016
fotos: Neus
text: Joan
Vam deixar els cotxes en el pàrquing de Coll d'Estenalles. L'itinerari va ser: 
Centre d'Informació – Coll d'Eres – Carena del Pagès – Les Pinasses – Font Flàvia – Els Òbits – Pla dels Ginebrons – Roure del Palau – Canal del Cellerot – Font de la Llicona – Estenalles.

Matinal per l'Obac
sortida: 31/07/2016
fotos: Neus
text: Joan
Punt de sortida: pàrquing de l'Obac.
Itinerari: La Pastora, Torrota de l'Obac, Tossal de l'Àliga, Pou de Glaç, Collet Estret, Canal del Llop, Font de la Portella, Turó Roig, Casa Vella de l'Obac, i finalment Ca La Pastora.

Congost de Mont-rebei
sortida: 2016-07-16
fotos: Fidel
text: Joan

Aquest any, per la sortida de final de curs vam optar per fer una excursió una mica diferent. I no ens vam equivocar, doncs ens ho varem passar d'allò més bé.

L'allotjament va ser a Cal Maciarol, Àger, a on vam dormir i menjar molt bé. Al vespre vam anar al Parc Astronòmic del Montsec i allà ens van fer cinc cèntims de tot el que està relacionat amb l'univers. El dissabte ens vam dirigir a l'embarcador de Corçà, a on ens esperava un transport nàutic per portar-nos al començament del congost. Un cop allà i quan vam ser-hi tots, doncs va tenir que fer dos viatges, va començar pròpiament la caminada. El primer tram és un camí esculpit a la roca que passa per la zona del congost més estreta: el cantó català. Després vam arribar a una cruïlla: si continuàvem  pel camí que anàvem hauríem arribat a Corçà per La Pertusa, vam optar per agafar el camí que baixava a la nostra dreta i que portava al pont penjat que travessa el congost. Vam passar el pont i vam agafar el camí de l'Aragó. Per començar vam tenir que remuntar uns 300 metres de desnivell doncs el pont es troba bastant a prop de l'aigua buscant el punt més estret. Un cop a dalt vam passar per les impressionants escales fixades a una pared de roca totalment vertical. Aquest primer tram, després en trobaríem un altre, es magnífic, encara que, com el vam passar de baixada, potser per això ens va agradar més. El cantó d'Aragó un cop passa per les parets es va distanciant del congost al mateix temps que  la llera del riu es va eixamplant per convertir-se en el pantà de Canyelles. El camí a partir d'aquest punt travessa un bosc i va remuntant alçada, i el termòmetre comença a pujar. Vam parar a dinar, en una font, per tot seguit continuar el camí fins el refugi de Montfalcó. Un cop a l'alberg-refugi vam agafar una pista que ens portar al embarcador. Allà ens va recollir la barca que ens portar a l'altra banda del pantà que és on teníem els cotxes. El diumenge un cop vam esmorzar ens vam dirigir cap el Castell de Mur, teníem una visita concertada, amb una guia molt simpàtica. Ens va explicar la història del castell i dels seus senyors i el paper que jugaren com terra de frontera. També vam visitar l'església i la col·legiata de Santa Maria de Mur. Després d'un bon dinar, vàrem donar per acabada la sortida. I fins la propera!!!!!!!!!

Clàssica a la Mola
sortida: 2016-06-19
fotos: Fidel
text: Joan

Ens vam decidir pujar a la Mola per dos motius: primer, feia força temps que no pujàvem en una matinal, i segon, calia anar veure el nou taulell d'orientació que van instal·lar els del centre excursionista de Sabadell.

Vam optar per pujar pel Camí dels Monjos. Vam deixar els cotxes en el Dipòsit. La pujada es va fer agradable doncs no anàvem massa depresa i podíem entretenir-nos amb les vistes.

Un cop a dalt després de fer-nos les pertinents fotos al voltant del nou taulell d'orientació, vam esmorzar. Per tornar però vam decidir canviar  l'itinerari i no tornar per el d'anada. Vàrem agafar un caminoi que surt davant mateix de l'entrada de la Mola i baixa bastant dret fins al costat de la Font del Saüc. Allà en comptes d'anar en direcció de l'Hort dels Monjos, vam resseguir la carena anomenada «de la Cova de les Animes» en direcció a la canal de Santa Agnès. Abans però vam trobar el camí de la cova de les Animes i allà mateix, surt una canal que baixa, en el nostre cas,es clar, fins trobar el camí de la Font Soleia. A partir d'aquest punt vam seguir el camí en direcció als dels Monjos. Un camí molt maco de fer i també en aquest dia molt concorregut, doncs hi havia molts escaladors en les diferents parets.

El camí va a trobar el dels Monjos i aquest ens portar al punt de sortida: el Dipòsit.

Excursió a la Font dels Confits
sortida: 2016/06/05
fotos: Neus
text: Joan
Vam deixar els cotxes al pàrquing que hi ha en el km. 12,300 de la carretera de Terrassa a Navarcles, unes corbes més amunt de l'Alzina del Sal·lari. Al peu de la carretera hi han dos xiprers d'on surten dos camins. Varem agafar el de l'esquerra que s'enfila per sobre la carretera per anar tot seguit en direcció nord. Era bastant pedregós i amb forta pujada. A mida que anàvem pujant, vam trobar diferents camins, encara que, vàrem continuar pel principal que arriba fins al Coll de Garganta. El coll es troba en el camí vell de la Mata a la Coma d'en Vila. El vam travessar per seguir un camí que amb una forta baixada transcorre per la vessant del Torrent de la Fontfreda. A la Font Freda vam fer una breu parada. Varem reprendre la baixada fins a un trencall del camí, en el que, un continua baixant i l'altre, que es el que vam seguir, va planejant fins portar-nos a la Font dels Confits. El camí és molt frondós i a vegades es fa difícil seguir-lo. De tan en tan trobem una petita clariana ,que ens permet gaudir del paisatge. També passem per el costat de dos avencs: el Tortosí i el de Brega.
Finalment arribem a la balma de la font dels Confits. Aquí decidim esmorzar. La font que només raja en temporada de pluges es de degotall i ha fet amb el temps tres piques naturals. Continuem fins traspassar un torrent i anem cap amunt fins arribar a un gran roquissar. Busquem el millor camí per traspassar-lo fins arribar a un pas entre blocs de roca per pujar a dalt de la carena. Un cop a dalt podem gaudir d'una magnifica vista en la sobresurten els Pirineus. A partir d'aquí  ja desfem el camí que havíem fet, només que per dalt de la carena que ressegueix el torrent de la Fontfreda. Vam anar trobant caminois que ens portarien cap a la carena de Serrallonga, el camí de Mura. El nostre camí arriba fins la pista del camí vell de la Coma d'en Vila. La seguim fins Coll de Garganta i allà tornem pel camí de l'anada.

La Séquia de Manresa
sortida: 2016/05/22
fotografies: Fidel i Neus
text: Elisabeth
Salimos a las 7 de la mañana del Siglo XX dirección a Manresa, en el Parc de l´Agulla dejamos un coche y nos dirigimos con los otros vehículos a Balsareny donde dejamos los coches e iniciamos la excursión.
Pero antes un poco de historia.

Durante los años 1335 hubo una gran sequía en la zona de Manresa la población paso hambre y penurias, el consejo de la ciudad decidió construir una séquia que llevara el agua del río  Llobregat hasta la ciudad, desde Balsareny a Manresa. La séquia de Manresa es una de les obras de ingeniería más importantes realizadas en el Bages durante la Edad Media. Sirvió para acabar con los problemas de sequía en la ciudad, se acabó de construir en el año 1383. Tiene un recorrido de 26,7 km i un desnivel de 10 metros, fue proyectada por el ingeniero Guillem Catà. El recorrido es de unas 6 horas.
Tenemos en nuestra derecha el precioso Castillo de Balsareny con unos preciosos campos de trigo y amapolas. Pasamos por la esclusa de los manresanos en el pueble de Balsareny y seguimos caminando en el mismo sentido que el agua. Pasamos por las minas de sal, parece un paisaje lunar.
A media tarde un regalo del cielo una fuerte tormenta, que duró poco. Ya acabando encontramos el Mas de Sant Iscle. Y llegamos a nuestro destino final, a la desembocadura de la Séquia al Parc de l´Agulla que entró en funcionamiento en 1974. Aquí descansamos tomamos una copa de cava, los conductores con el vehículo que habíamos dejado por la mañana fueron a Balsareny a recoger los vehículos y regresamos todos a casa,  muy cansados pero contentos de disfrutar del regalo de la mano del hombre y la naturaleza.

CAMINADA SOLIDÀRIA
sortida: 2016/05/08
fotos: Neus
text: Josep P.
Un any més els de Molalamola hem participat en la caminada solidària organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa. Enguany tots els fons de l’excursió han estat adreçats a la ONG Oberts al Món per tal de contribuir en el seu projecte solidari “Cap nen sense escola”. Aquesta ONG és una entitat terrassenca que està impulsant projectes educatius a Guatemala des de fa 10 anys.
El nostre company Antonio Bartomeus, vinculat també al CET, ha estat un dels impulsors d’aquesta caminada i, juntament amb el Narcís Serrat, han estat els responsables de traçar i organitzar la ruta. 

El punt de sortida va ser el Camp Municipal de Golf de Can Vinyers de Matadepera. Havent creuat part del camp de golf, vam seguir el camí marcat durant uns 5 km. on, vam trobar un petit corriolet que ens va desembocar primerament al Llac de la Pepa i a continuació al Llac de la Lola. Tot seguint el camí, arribarem al Coll de Miralles on trobem una bifurcació per agafar la que ens du al Mon-Rodon, tot pujant pel coll de Sot del Llop. Aquí hi havia la possibilitat de fer la ruta curta o la llarga de 16 km., aquesta última i després de pujar pel Collet dels Forns i  el Girabau, arribarem a “Can Torras”, on vam   començar a baixar per retrobar-nos amb el camí de la ruta curta. Finalment tot baixant pel torrent que ens porta a la urbanització de la Font de la Tartana, vam tornar a arribar a Can Vinyers.
Malgrat les inclemències meteorològiques, va ploure gairebé durant tot el dia!!!, us agraïm la participació de tots i cada un de vosaltres.
Una vegada més els de Molalamola hem participat en una caminada solidària i hem fet manifest que el caminar pot esdevenir també una activitat per ajudar als altres.

Els Pins Cargolats
sortida: 24/04/2016
fotos: Fidel, Neus i Merçè
text: Joan
Ens vam trobar, com es habitual, a la plaça a dos quarts de nou i ens vam dirigir amb els cotxes fins l'Alzina del Sal·lari.
Allà vam seguir el camí conegut com «els Graons de Mura». El camí ens portar a «Coll de Boix». Al coll hi ha una cruïlla de camins: el primer que trobem ve de l'Obac i va a la Mata, nosaltres el vam creuar, després també vam travessar una pista que pocs metres més amunt, es junta amb el camí de la Mata. El camí que vam seguir és el que va al «Turó del Malpas». Quan vam arribar a «l'Era dels Enrics», anomenada així per la seva semblança a una era, doncs es una carena de roca bastant amplia, vam deixar el camí pel que anàvem per agafar un caminoi a la nostra dreta que va carenant en direcció al Sot de Serrallonga. Abans d'arribar a la canal que ens baixaria al torrent,vam anar trobant els diferents «pins cargolats». El que explica la existència dels pins, és que quan els carboners estaven fent el carbó, ja que el temps d'elaboració era molt llarg (15 dies aprox.), per distreure's una mica, s'entretenien donant formes als pins jovenets. El temps i la natura han fet la resta.
Vam esmorzar a l'ombra d'un d'ells i després vam fer el camí de tornada.

Calçotada Molalamola
sortida: 10/04/2016
fotos: Fidel/Lurdes/Merçè
text: Joan
Un any més ens vam trobar per gaudir d'una bona calçotada amanida amb una excel·lent botifarra amb mongetes.

Per fer una mica de gana l'Antoni ens va preparar una passejada fins la font de l'Orpina. Pel camí vam poder observar la recuperació d'alguns camps de conreus.
Un cop vam ser al local de l'Associació de Torreblanca ens vam posar a la feina de preparar «les menges». Tots en diferents mesures vam col·laborar a preparar el dinar, que va anar precedit un abundós vermut.
Després vam gaudir una bona estona dinant i xerrant amb bona companyia. Com no podia ser de cap més manera, el fi de festa va consistir en un digestiu ball.

Vall de Llémena
(Setmana Santa 2016)

sortida: 2016/03/25-26
fotografies: Neus

text: Joan

Dia 25, sortida de Sant Martí de Llémena - L'Aulet - Can Sotera - Raig d'en Buc - Puig d'Elena (565m.). Aquí es troba l'ermita de Santa Lena, també coneguda com Mare de Déu del Puig d'Elena, temple romànic de l'any 1212. Continuació per el Pla de Sant Roc - Cingles de St. Roc - Ermita de Sant Roc (591m.). L'ermita està datada de l'any 1447. Baixada dels cingles per una canal - Can Tallada - arribada a Sant Martí de Llémena.
Dia 26, sortida de Sant Aniol de Finestres - Pla de Can Tura - La Faja - Mas Costabella - Cingles de Costabella - Torrent de Can Barretina - Coll del Puigsallança - Forat de l'Ovella - Oratori - Santuari de Santa Maria de Finestres. L'església està documentada del segle X. Durant un període de temps va ser un priorat benedictí. L'última referència significativa del santuari és que fou el refugi durant la darrera guerra carlista d'un dels pretendents a regnar a l'estat espanyol. Sortim del complex per un túnel. Turó dels Forats - Can Raspat - Carretera de Mieres - Sant Aniol de Finestres.

Sortida per el Parc. Pícnic Jazz
sortida: 2016-03-13
fotografies: Fidel
text: Joan
Vam iniciar la sortida a l'Alzina del Sal·lari. Vam seguir el camí conegut com dels Graons de Mura que ens portar al Coll de Boix. Un cop allà varem agafar el camí que recorre el Parc  en direcció al Coll de Tres Creus i l'Obac. Després d'una estona caminant vam trobar una bifurcació. A la nostra dreta sortia un caminoi que vam agafar i que passant per un alzinar anava baixant progressivament fins arribar al Coll de Tanca. Allà vam optar per no esmorzar doncs era un lloc una mica ombrívol. En el coll trobem diferents camins, nosaltres aquest cop agafem el de la nostra esquerra, descartant anar cap a la cova d'en Tinet o cap el Quarto de Reixa. Així que vam trobar un lloc assolellat, vam parar per esmorzar. Vam reprendre el camí que ens portar a la font de la Pola i la Porquerissa. Allà ens vam fer les típiques fotos, continuant fins el Coll de Tres Creus. Del coll  als cotxes va ser un moment.
Vam deixar els cotxes a la plaça del Segle XX i vam anar al Parc de Vallparadís, amb tots els estris per dinar. Vam triar un lloc adequat per seure i vam gaudir d'un bon dinar amb música de jazz.

CASTELLSAPERA
sortida: 2016-02-28
fotografia: Fidel
text: Joan
Castellsapera, té 940 metres d'alçada i és el tercer punt més alt de la serra de l'Obac i junt amb l'agulla rocosa del Queixal de Porc conforma un dels turons més característics de tota la serralada.
Vam deixar els cotxes al aparcament de la Barata i uns metres més amunt es troba l'inici del camí, al començament puja fort fins arribar a un camí carreter que ve de la Barata i que nosaltres agafem cap a la dreta. Després de travessar un parells de torrents arribem a una bifurcació: a la dreta ens menaria a la font de la Cantarella, nosaltres agafem el de la nostra esquerra. Al començament puja suau, però es va accentuant la pujada a mida que anem caminant. Arribem a una clariana a on trobem una bifurcació senyalitzada: a la nostra esquerra aniríem al Collet Estret i l'Obac, l'altre que és el que seguim ens porta a Castellsapera i al Coll de tres Creus. Arribem al coll  i tot seguit trobem un balconet des de on podem contemplar tota la vessant cara a Montserrat. Continuem el camí que ara segueix per sota la carena de Castellsapera. Quan trobem una bifurcació, hem de deixar el camí que seguíem fins aleshores, el «Camí Ral» per agafar-ne l'altre que ens du al Coll de Tres Creus. Uns metres més endavant després de passar per una zona boscosa i al final d'un roquissar surt un corriol que puja fort a la nostra dreta: el seguim. La pujada es va fent més forta a mesura que ens acostem a la canal. La canal no té més dificultat que remuntar una roca amb l'ajuda d'un arbres i una corda vella. La canal divideix Castellsapera en dues bandes: la sud i la nord. Nosaltres optem per anar al cantó nord, a la nostra esquerra. Després d'esmorzar i de gaudir de la vista de 360º vam continuar. Vam baixar per la canal de llevant (vam pujar per la de ponent) i gràcies a les arrels dels arbres la baixada va ser segura. Un cop a baix vam continuar resseguint la base de Castellsapera direcció a migdia fins trobar el camí d'anada. I fins la Barata.

TURÓ de MATALONGA
sortida: 2016/01/31
fotos: Fidel
text: Joan
Aquest cop ens vam dirigir al punt quilomètric 12,5 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall per iniciar la nostra sortida. És el pàrquing de la zona de lleure del riu Ripoll coneguda com de Les Arenes.

Des d'aquí, travessant la carretera surt un camí en direcció a Castellar que ens porta al mas del Sabater Vell. Rodegem la propietat i ens trobem un camí que ve de la carretera en direcció a ponent que es el que seguirem. El camí és ample i bo, planejant tota l'estona excepte alguns trossos de pujada. El camí es conegut com del Soleil de Muronell, doncs transcorre per la part baixa del turó. Al cap d'una estona veiem a la dreta damunt d'un roquissar una pila de pedres que ens assenyalen un caminoi que s'enfila per un estepar. Pugem per aquest camí que ens porta als peus de la Castellassa de Can Torres. Escollim un bon lloc per esmorzar mirant al coll de Grua i el rocam dels Plecs del Llibre i el Morral de la Codoleda. Ben esmorzats, reprenem el camí que segueix pujant fins  trobar-nos amb un altre que ve del Coll de Grua, a sota mateix del rocam de la Castellassa, seguim en direcció nord fins arribar al Coll Llarg. Allà fem una breu parada per gaudir de la vista: les parets de la Mola des de la Castellassa de Can Torres fins a la del Dalmau i les Guineueres, així com els camins de la Font Soleia, de la Senyora i de les Meringes. Vista preciosa.

Continuem el camí fins el Turó de Matalonga, d'allà iniciem el descens, al començament es carener i amb forta pendent però de seguida es fica  en un bosc d'alzina i arboç i a mesura que va planejant el bosc es va tornant mes frondós. Estem en el Sot de Matalonga, continuem avançant. Passem per la font de l'Arç, però no ens parem per que esta seca. El camí torna a baixar fort fins arribar al torrent de Matalonga. Continuem pel torrent avall i una mica abans de trobar la carretera surt un camí força cuidat que ens porta a l'ermita de la Mare de Dèu de les Arenes.

L'últim tram fins els cotxes és per la carretera, l'únic desagradable de l'excursió.

LA FONT del CÀNTIR Rellinars
sortida: 2016/01/17
fotos: Fidel
text: Joan
Varem començar la sortida des de l'església de Rellinars

El camí passa per la casa de les Farreres i per la font de l'Esbarzer, seguint el torrent. Després de traspassar-lo vam continuar per un camí carreter amunt fins arribar a una bifurcació. Varem deixar el camí que anàvem per agafar-ne un altre que ens portar a la Font del Càntir.Aquesta font es troba dins d'una balma força gran, i, en un càntir que està agafat al sostre hi ha un recull de gotes d'aigua que cauen en una pica de terra cuita que hi ha sota.

Vam recular fins el camí principal que ens portar fins al mas de Casajoana. Un cop allà varem agafar la pista en direcció al coll de la Morella, però que tot seguit vam deixar per agafar un caminoi que sortia a la nostra dreta i que va revoltant la part baixa de la Boïga. El primer tram del caminoi esta bastant brut de matolls i poblat de pins joves, a més de romanins i farigoles. El camí passa per sota d'un roquetar i la vegetació es torna frondosa un bona estona. Va continuar planejant fins que tot d'una el camí es fa ample i agradable.

Varem arribar a les Cases, vam vorejar el mas i ens vam aturar als plans de sota la casa, per gaudir d'una bona vista del Castell de Bocs, el Paller de Tot l'Any i la casa de la Boada.

Des de aquí vam seguir les marques de pintura blanca i vermella del GR que no deixarem fins a Rellinars.

NADALES A LA CREU DE SABA
sortida: 20160103
fotos: Fidel
text: Joan
Comença a ser costum en Festes dedicar una sortida a cantar nadales.
I també anar-les a cantar a la Creu de Saba
Ens vam trobar al Mas Mimó, el mateix lloc on varem celebrar el sopar de Nadal. Allà vam agafar la pista que puja per el marge dret del torrent del Mimó i que va a buscar l'antic camí d'Olesa a Vacarisses. Abans de trobar-lo però vam deixar la pista que anàvem, per agafar-ne un altre que surt a la nostra esquerra i que donant la volta a la carena del Puig Ventós arriba a Sant Pere Sacama. Al cap d'una estona varem trobar un corriol a la nostra dreta i  és el que ens portar a la Creu de Saba.
Aquest cop els postres del esmorzar van ser torrons i cava, la qual cosa ens va anar bé per afinar la gargamella i així poder cantar millor les nadales del cançoner, que ens va preparar la Eli.
Per tornar varem agafar un camí que baixa a les ruïnes de la masia de Puig Ventós i que nosaltres deixem a la nostra esquena i ens dirigim cap un rocam per un camí ple de ginesteres. El camí s'enfila per les roques i arriba a un collet a on ja podem observar el Pla del Fideuer. Un cop som al pla, agafem la pista  que ens menarà cap al Mas Mimó.

SOPAR DE FESTES
sortida: 20151219
fotos: Fidel
text: Joan
Aquest any varem fer un sopar per celebrar les festes.

El lloc escollit va ser el Mas Mimó, una masia que es troba en el terme  municipal de Vacarisses. Ens van habilitar un menjador per nosaltres sols i sala de ball pel fi de festa.
Varem poder gaudir de la companyia i celebrar les festes com «deu mana».

ELS LLACS DEL TORRENT DEL LLOP

sortida: 20151129
fotos: Fidel
text: Antoni
Son un seguit d'embassament que es troben entre Matadepera i Castellar, que  segons sembla formaven part d'una urbanització de luxe que mai és va arribar a construir.

Sortim de Can Bondia a la carretera de Castellar, seguim per pista fins la depuradora de Matadepera, vorejarem l'urbanització de Can Sola del Racó continuarem en dirección a Castellar i molt amagat al costat del camí veurem la presa del petit pantà de la Mixeta, la sequera es deixa notar i el nivell de l'aigua està molt baix, aquí esmorzem. Continuem per la pista i molt amagat trobem un corriol que ens baixa al fons del torrent. Allà ens apareix de cop el Llac de la Lola, on encara hi han uns ferros que podien molt ben ser amarris per barques. Continuem entre esbarzers fins al Llac de la Pepa, aquest és molt més gran però també es troba molt baix de nivell. Tornem a la pista fins el Collet de Miralles i el Turo del Llop, on deien és criaven en gàbies aquests animals també hi han restes d'un antic poblat ibèric. Des d'aquí retornem a l' inici passant per la Mixeta i per un camí alternatiu que ens retorna a Can Bondia.

LES ARENES CAN CADAFALC
sortida: 20151115
fotos: Fidel
text: Antoni
Aquest cop caminarem per una zona on mai ho haviem fet i la veritat ens va agradar força i amb ganes de tornar-hi.
Sortim del parquing de l'Ermita de les Arenes al quilómetre 12,5 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, agafem la pista fins el petit nucli de Les Arenes amb les seves cases modernistes com la Torre del Bolet. Baixem al Riu Ripoll i el seguim per un corriol a la seva vorera, passem per les fonts Rodona, del Espígol i del Plàtan, continuem per una pista en pujada fins a Can Cadafalc, senyorial masia al cim de la carena. Des d'aquí seguim per la Carene de les Roques d'Aguilar amb vistes magnífiques de la Mola i el Puig de la Creu, retornem al parquing per un corriol força dret pel Serradell.

Pessebre dels Molalamola
sortida: 20151213
fotos: Lurdes i Neus
text: Joan
Amb motiu de les Festes, com va sent tradicional, vam anar a posar el pessebre de la colla al Parc Natural. Varem mantenir el mateix lloc per instal·lar-lo: la Roca Salvatge. Ens vam trobar al pàrquing de l'Obac, i d'allà vam anar cap a la Casa Vella de l'Obac, Turó Roig, la Font de la Portella, la Canal de Mura i finalment la Roca Salvatge.
Primer vam esmorzar doncs amb la panxa plena es munten millor els pessebres. Com a cloenda es van cantar alguna Nadala. I amb la feina feta vam tornar cap a casa.
Bones Festes!!!!!!!