Setmana Santa 2018
fotos i montatge vídeo: Ma Teresa
text: Julià
fotos i montatge vídeo: Ma Teresa
text: Julià
Son aquests uns barrancs magnífics i molt ben condicionats amb passarel·les per una visita ben segura. Ens donen uns "cascos" per protegir el cap i a més ens arreglen el preu de la visita, tal com van prometre per telèfon. Cal dir que els empleats són molt amables i els hi agrada xerrar amb els "catalans du sud".
La durada de la visita és de dues hores i uns tres km anar i tornar, hi ha llocs que no excedeixen el metre d'amplada però hi ha més de 100 metres d'alçària en alguns trams tot i que les passarel·les queden a 4/5 metres del llit del rierol.
El lloc és impressionant, quedes disminuït davant l'entorn tan feréstec, tal com diuen a França... el temps l'aire i l'aigua són els grans obrers que amb el seu treball modifiquen la Natura... aquí queda demostrat www.gorgesdelafou.com/ca/. Quan acabem la visita, fem un petit vermut al pàrquing amb unes copetes de cava i anem cap a Molló a dinar en un petit restaurant local.
Un cop instal·lats a l'hotel del poble d'Espinavell anirem a explorar la pista de muntanya que ens portarà a Collada Fonda que és el lloc d'inici de l'excursió al Costabona.La neu a la pista no ens permet arribar a la collada, caldrà fer una hora mes de camí del previst, tot esperant que el temps acompanyi.
L'endemà ens llevem amb bon temps (això sembla) i marxem cap al Costabona... trobem força neu i el temps comença a canviar... apareixen els núvols i el vent. Ho intentem sota la nevada i la forta tramuntana però davant del mal temps decidim tirar endarrere i anar a dinar a la caseta de Collada Fonda. Ens aixopluguem, fem foc, dinem una mica i riem tot comentant peripècies de l'excursió.
Tornem cap a Espinavell i celebrem que no hi ha hagut incidències importants, prenen unes ampolles de cava... aquest any hem portat un bon stok.
Més tard anem a visitar el bonic poble de Prats de Molló. Tenim la sort de trobat un grup local de caramelles, ens hi afegim a cantar aquestes cançons de la nostra terra i es pot veure més d'una llàgrima d'emoció.
D'una finestra de la "Mairie" baixen una cistella lligada a una corda que conté botifarres i un porró de mistela com a obsequi als caramellaires... no ens fem pregar.
De tornada parem a Coll d'Ares i ens il·lustrem amb els cartells que parlen del camí de la retirada republicana de 1939. Veiem que a la història de Catalunya els drames humans sovintegen, a veure si aviat tenim més sort... ens ho mereixem.
El diumenge fa un dia esplèndid, la tramuntana s'ha emportat els núvols i el cel es totalment despejat. Anem doncs cap a fer servir les raquetes a les proximitats del Balandrau i Font lletera i més tard a dinar a la fonda de Tregurà on farem un dinar copiós i saborós...ahhh i a la sobretaula, partida de futbolí. Ja sabeu el que es diu........dos de Terrassa i un futbolí és campionat!!!, no ho podem evitar.
Engeguem la tornada al Vallès tot visitant Camprodon, les seves botigues ben abastides de productes locals i els seus carrers ben plens de turistes.
Com sempre una sortida de Setmana Santa per recordar i el millor de tot ha estat la companyia de tants bons amics i amigues.
FANTASTIC!!!!!!!!!!
ResponElimina