fotos: Fidel
text: Jordi Llobet
Avui m’ha tocat a mi!!
Aquest diumenge 22 d’Abril, vigília del sempre esperat dia de Sant Jordi, m’han encarregat que sigui el conductor d’aquesta sortida. Aquesta podia resultar forçà atractiva, dons les pluges d’aquesta primavera i el desglaç ja iniciat, feien interessant la passejada per aquest indrets.
El dia, segons les previsions del temps, es presentava força calorós i bona part del recorregut es fa per pistes bastant assolellades. També i cabia la possibilitat que la riera anés molt plena i ens presentes algun entrebanc, ja que s’ha de travessar en diversos llocs.
Meva dona, amb encert, va posar unes indicacions en el Whatsapp del grup. !! amics, crema solar, barret, xancles i tovallola per si ens mullem !!
Ens trobem com sempre a 2/4 de 9 del mati i sortim de Terrassa direcció al monestir de Sant Benet de Bages.
A ¼ de 10 ja hem deixat els cotxes a l’aparcament de visitats. (dins del nostre i portem una petita sorpresa pel el final i potser millorar una mica la sortida).
Comencem a caminar en direcció Oest per una pista anomenada Ctra. Les Brucardes, que va resseguin la llera del riu Llobregat.
Al cap de 10 minuts, a la esquerra, trobem un pont que creua el riu, i també per una pista ens enfilem a una petita carena que separa el riu de la riera que baixa de Mura.
A dalt la carena ens trobem amb un encreuament de dues pistes. Nosaltres les deixem i en front de la que hem arribat agafem un petit corriol que comença a baixar en direcció a l’esmentada riera.
Pel camí de baixada ens trobem en una cabana de pedra seca, de les moltes que hi ha per aquest indrets. Finalment arribem a la riera en un lloc ampli i molt bonic, de lloses planes a la vora de l’aigua.
Com que ja hi ha agut alguns comentaris de gana, escollim aquest lloc per l’esmorza.
Com, potser, era de preveure la riera baixa força plena i ens presenta la primera sorpresa.
Desprès d’una petita inspecció, no veiem cap lloc on creuar sense acabar xops. Decidim descalçar-nos les botes i creuar utilitzant les xancles que alguns portem i que ens anem intercanviant.
!!Es tot un espectacle veure una colla d’avis fen el que faria la canalla!!
Continuem camí però, en ben poca estona, ens trobem que novament hem de creuar la riera. No toca mes remei que tornar a fer com si fóssim canalla.
La pista segueix en direcció Oest, però en 10 minuts la deixem, momentàniament, i baixant per un caminet a tocar de l’aigua arribem a un gorg. Es un lloc molt bonic, on les roques i l’aigua es fonen per crear una molt bonica imatge,
Com no podia ser d’altre manera, tots ens fem fotos, de grup, de paelles, sols i també fen el ximplet.
Retornem a la pista i ja comença a sentir-se la calor del migdia.
Al poc ens trobem amb dues tines, restaurades, una a cada banda del camí. Son tines que els pagesos utilitzaven, en els temps que aquest indrets eren vinyes, per guardar el raïm i fer vi.
La pista s’aparta de moment de la riera, per poc mes d’un kilòmetre mes enllà si torna a ajuntar en un indret molt ampli i on es veuen unes boniques edificacions, restaurades i de pedra seca, que podrien haver estat un petit monestir.
Continuem i la pista ens porta en 10 minuts, primer on la riera es troba amb el Llobregat, i després a un dels llocs mes bonics d’aquesta sortida “Els tres salts del Llobregat”.
La imatge es esplèndida donat que el cabal del riu es formidable. Aquí, també, foto-foto.
Al altre costat de la pista i enfront del salt d’aigua, hi ha un altre imatge preciosa. “ La casa de les Tines” Són set, arrenglerades una al costat de l'altra. Tenen forma semicircular, amb la coberta de falsa volta. Espai protegit com a bé cultural d'interès local.
La pista creua, per un petit pont, el riu Llobregat i nosaltres agafarem camí en direcció est per retornar, remuntant el riu, cap al monestir on estan aparcats els cotxes.
Aquest tram final, de tornada, es fa una mica passat, dons casi no hi ha arbres i la calor ja es ben forta.
El camí ressegueix entre el riu i un canal de rec i en porta abans de finalitzar al Mirador de la resclosa.
Una petita pressa que encara s’utilitza per generar electricitat.
Finalment arribem als cotxes i podem gaudir de la sorpresa, amagada el nostre cotxe, que farà una mica mes refrescant aquest final.
Un copeta de cava i a brindar per Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada